Descobreix quines són les parts dels vaixells pirata

T'expliquem les característiques principals que definien aquestes embarcacions tan conegudes i alhora temudes
Conoce las partes de un barco pirata.
Les principals parts dels vaixells pirata | Pixabay

Al llarg de la història, els pirates van arribar a ser molt temuts a la majoria de mars del planeta perquè eren totalment ferotges, però també perquè tenien uns vaixells preparats per defensar-se i dur a terme abordatges en qualsevol moment. A continuació, t'expliquem com eren les diferents parts dels vaixells pirata per tal que puguis comprendre el funcionament d'aquestes embarcacions i els avantatges que posseïen. T'has preguntat algun cop com eren els bucs que capitanejaven William Kidd, Howell Davis o Barbanegra?

 

 

Els vaixells dels pirates, autèntics tresors dins de la navegació lleugera

La pirateria, que va arribar al seu moment de màxima esplendor durant l'edat moderna, va fer estremir els navegants de qualsevol racó del planeta. Els pirates viatjaven amb embarcacions lleugeres, llestes per defensar-se i atacar, i es podien passar molts dies en alta mar fins que localitzaven una bona presa, sobretot vaixells mercants que transportaven tota mena de productes i objectes valuosos.

 

Tal com ha revelat 'Carácter Urbano', la principal clau de les seves embarcacions era la lleugeresa que tenien: eren molt més ràpides i pesaven molt menys que els vaixells mercants, sovint molt pesats. En el moment en què una embarcació pirata trobava una presa, la ferocitat dels corsaris durant els combats era una garantia d'èxit per a ells. Per això, les embarcacions pirates són diferents dels vaixells convencionals i tenen trets diferencials que fan que siguin més eficients i ràpides.

 

A banda, com que els corsaris no transportaven cap mena de mercaderia —amb l'excepció dels botins que aconseguien prendre a altres embarcacions—, les naus que capitanejaven únicament duien provisions i armes, i s'estructuraven essencialment per tal de protegir la pólvora, disposar adequadament l'artilleria i implementar un sistema de veles i arbres que fos idoni per a la velocitat.

 

Les principals parts dels vaixells pirata i les funcions que duen a terme

Les parts més rellevants de les embarcacions pirata es poden resumir en un total de 22 instruments, elements i parts. N'hi ha que són de resistència, de servei, d'orientació i de subjecció, i cadascuna d'elles du a terme un rol clau per tal que el veler funcioni com cal.

 

1. La proa

Constitueix la part de davant del vaixell, i dins de les embarcacions pirates constava d'una forma angular per tal de poder avançar més de pressa i tallar l'aigua. Això s'anomena cantell o roda, i a cadascun dels seus cantons hi trobem les marques que indiquen les línies de flotació i els costats anteriors.

 

A banda de constituir una part molt important per a la direcció i la guia, la proa també té una rellevància essencial perquè en aquest indret hi ha el cabestrant —és a dir, el motor—, l'àncora, l'emblema i també la bandera de proa, en què els pirates feien voleiar la seva temible insígnia amb la icònica calavera per tal d'espantar tothom qui se'ls acostava.

 

2. La popa

Es tracta del cantó oposat a la proa, l'estructura que hi ha a la part del darrere del vaixell que consta igualment d'una punta ben fina per tal d'evitar que es perdin els remolins i també l'energia. 

 

La popa, entre altres, consta d'un codast —una peça de forma vertical que s'erigeix fins on hi ha el mirall—, d'un mirall —que és un extrem pla situat a la part final del codast—, d'un timó —per tal de dirigir la nau—, d'hèlix —per ajudar al moviment— i d'arcbotants, que són les peces que suporten les hèlixs.

 

Els pirates navegaven pels mars i els oceans a la recerca de tresors i botins | Cedida

 

 

3. Bavor

Bavor és una de les quatre seccions essencials per a la distribució de l'embarcació i una de les dues dels laterals. Si mirem cap a la proa, és el cantó de l'oest. Al mar, es fa servir el terme bavor, juntament amb el d'estribord, per impedir que hi hagi confusions entre esquerra o dreta, en funció de la direcció on es trobi l'individu. 

 

4. Estribord

Constitueix el cantó de l'est del vaixell si mirem a la proa, oposat a bavor, i consta de les mateixes parts que l'altra banda, de manera simètrica. Antigament als vaixells no hi havia timons fixos a la popa, cosa que feia que els capitans haguessin de recórrer als rems amb pala per fer la direcció de l'embarcació. Per aconseguir-ho, enfonsaven la pala a l'interior de l'aigua, a la banda dreta, que és la d'estribord.

 

Així, es va començar a fer servir el terme estribord per referir-se a la banda dreta de la nau, perquè aquesta paraula vol dir la vora del timó.

 

5. L'arbre d'artimó

Es tracta del principal arbre de la nau, que també és el que es troba més a prop de la popa. Per tal que els vaixells pirata assolissin grans velocitats, el sistema de veles i arbres al capdamunt del qual hi havia l'arbre d'artimó era clau. Quan el vent era desorbitat o hi havia condicions meteorològiques adverses, la vela d'artimó constituïa una bona resistència. I, si el vent era favorable, contribuïa a l'acceleració del vaixell.

 

6. L'arbre major

El pal localitzat al bell mig del vaixell, que aguanta la vela que té les dimensions més grans. També és el més important, pel que fa a l'alçada i a les dimensions. Connectat a la resta d'arbres, a la vela i a alguns altres mecanismes a través d'un sofisticat entramat d'ancoratges i politges, és la vela més rellevant per tal de treure profit de l'aerodinàmica i per conferir-li rapidesa.

 

7. El bauprès

Es tracta de la tercera vela en importància que, al costat de la proa de la nau, aguanta la vela civadera. Constitueix un pal disposat horitzontalment i amb una lleugera inclinació cap a dalt que aguanta o bé els caporals del trinquet o bé algunes veles. Fins que no es va innovar en el bauprès, tant la velocitat com la maniobra eren més complicades. Ara bé, aquest component fa molt més fàcil que es pugui aprofitar com cal el vent que bufa en aquesta direcció.

 

8. L'arbre de trinquet

A les embarcacions pirates, el trinquet és l'arbre que s'aixeca, de manera immediata, a la proa. Així doncs, per ordre, les tres principals veles que perfilaven el vaixell eren el trinquet, l'arbre major i l'arbre d'artimó. Formaven, amb el bauprès, un angle al davant i, amb l'ajuda del vent que venia del darrere, les veles quedaven desplegades per tal d'adquirir una velocitat més gran. 

 

9. L'obenc

Tal com hem pogut comprovar, els vaixells pirates tenien quatre classes diferents d'arbres, i tres d'aquests arbres eren verticals i s'hi duia a terme el desplegament de les veles. Els obencs, a més, eren uns cables ben gruixuts que servien per assegurar que l'arbre quedés ben subjecte: l'agafaven i l'aguantaven des de dalt de tot fins a baix, a la cofa —que és una altra part que també observarem una mica més avall.

 

10. La botavara

Es tracta d'un pal ubicat en posició horitzontal a la zona inferior de l'arbre, que serveix perquè la vela tingui una bona subjecció. S'articula a dalt de l'arbre i s'enverga al pal corresponent, i constitueix un dels elements més rellevants pel que fa a la bona subjecció de les veles a les vergues, als arbres i als pals.

 

11. La toldilla

Es tracta d'una part fonamental per a qualsevol vaixell pirata, perquè normalment hi trobàvem l'artilleria, emprada per tal de fer l'abordatge d'altres embarcacions. Constitueix la secció més elevada dins de la popa de la nau, una semicoberta que està disposada al damunt de l'alcàsser. Igualment, constituïa un suport per a les maniobres dels caps de les veles d'artimó i una part de les ales del pal major. 

 

12. La cambra del capità

Constituïa una de les estances més importants del servei, que està concebuda perquè el capità del vaixell pugui descansar i gaudir d'intimitat. Igualment, es feia servir per tal de preparar les reunions dels guerrers més destacats i dels oficials més rellevants de la jerarquia, els que havien de decidir. La mida i la distribució variava en funció de diversos factors, però era l'estança més rellevant. 

 

13. Els fanals

Eren l'eina més important per tal d'il·luminar l'interior i l'exterior de la nau. A les embarcacions pirates, normalment s'empraven fanals d'oli. El fanal, de fet, era de grans dimensions i estava muntat al damunt d'una torre, per tal de veure millor l'arriscada geografia d'algunes costes i perquè els navegants hi veiessin millor en tot moment. Igualment, se'ls podia anomenar llanternes.

 

A la nit, els fanals ajudaven a veure-s'hi millor | Twitter

 

14. La bomba de buidatge

És un instrument clau per tal que el vaixell floti, especialment per a les naus com les pirates, que es veien sotmeses a condicions d'allò més dures i extremes. Quan al vaixell hi entrava aigua a causa de la marea i de la pluja, per exemple, quedava acumulada a la part inferior de l'embarcació, i aleshores els tripulants s'havien de posar a treure-la.

 

L'artefacte manual anomenat bomba de buidatge duia a terme el bombament de l'aigua des de dins de la nau cap a fora, per tal de garantir la seguretat i el buidatge del veler. 

 

15. Les vergues

Es tracta de perxes que queden perpendiculars en relació amb els arbres que duen a terme la subjecció de les veles. Amb l'arbre d'artimó hi trobem la verga major seca, que és la que regeix l'estructura fonamental. De fet, en el moment en què l'embarcació es trobava a punt per salpar normalment es deia «vergues amunt».

 

Tot i que són elements secundaris pel que fa a la subjecció de les veles, tenen una gran rellevància, perquè garantien el seu amarratge, així com el reforç dels arbres quan hi havia ratxes importants d'aigua i de vent que tinguessin la capacitat de desestabilitzar el vaixell.

 

16. El timó

Es tracta de l'instrument clau per orientar el vaixell. Se situa a la proa i constitueix una part essencial de les embarcacions pirates, perquè orienta el fluid amb un efecte d'empenta i de gir. A les naus pirata, els timoners fan el guiatge del timó per mitjà d'una barra o d'un braç de fusta o metàl·lic, que rep el nom d'arjau del timó.

 

17. L'arjau del timó

És una palanca de fusta o de ferro que queda ajustada al cap del timó per tal que giri. N'hi havia de mides diferents segons el timó, però era molt rellevant sobretot que es podia graduar amb l'objectiu de girar més ràpidament, en funció de si calia. 

 

La roda del timó quedava situada en posició vertical al damunt del castell de popa i, per mitjà d'un eix cilíndric, quedava vinculada perpendicularment amb l'extrem de l'arjau. Aquest mecanisme es movia per mitjà d'un sistema de politges molt complex.

 

18. La brúixola

La brúixola rebia també el nom de compàs i és un instrument de navegació que es fa servir per orientar-se. S'encarrega d'indicar els quatre punts cardinals —nord, sud, est i oest— i, a partir de la referència del nord, marca una direcció de ruta.

 

Es tractava d'un instrument fonamental per als pirates perquè, com que s'arribaven a passar dies sencers al mar, els calia traçar objectius i rutes concrets.

 

19. La cofa

Es tracta d'una part molt fàcil d'identificar, perquè és una plataforma estàtica amb una forma de «D» que està fabricada amb diverses taules disposades des de la proa fins a la popa i travessades transversalment, a la part més alta dels pals, per uns barrots. La seva funció és doble: fixar els guaites a la part més alta de l'embarcació i assegurar els cables de maniobra.

 

A banda, cal tenir present que es tracta d'un mecanisme que du a terme la maniobra i que, per això, constitueix una de les parts més rellevants de la nau pirata, que orienta l'embarcació

 

20. La bigota

Forma part d'un mecanisme que s'encarrega de tensar els gruixuts cables que serveixen per subjectar els arbres i els pals de l'embarcació, anomenats eixàrcies i obencs. La bigota presenta l'aspecte d'un capçal petit de fusta dotat de tres forats pels quals hi passen aquests cables premsats i tensats pels acolladors.

 

Aquest component de les embarcacions normalment era circular, pla i de fusta, a banda de tenir també tres o quatre forats que conformaven el sistema de tensat —un parell de bigotes que s'uneixen a través de l'acollador, un tros de cap que s'encarrega de passar per l'interior dels forats. El fet de tensar els cables es diu tesar les eixàrcies.

 

21. El coi

La paraula coi és un sinònim de gandula i, dins d'una nau pirata, constitueix la tela que ajuda a fer que la tripulació pugui descansar. Es va introduir fa aproximadament mig segle als vaixells d'Europa, i sempre n'hi ha a les naus dels corsaris. 

 

Malgrat que pugui semblar quelcom insignificant, el coi va revolucionar el món de la navegació perquè, fins aleshores, els tripulants dels vaixells dormien a sobre de la coberta, exposats a marejos i cops. La gandula, que penja de les peces anomenades baus —uns arbres col·locats a l'ample de la nau, de punta a punta—, servia com a contrapès del moviment que efectuava l'embarcació. 

 

22. La santabàrbara

És el nom que rep el polvorí de les embarcacions pirates, és a dir, l'espai que està destinat a guardar-hi la pólvora. Com que era una part indispensable del vaixell i també era perillosa, pel risc d'explosió, en aquell indret de la bodega s'hi situava també una imatge de la patrona dels artillers: santa Bàrbara. Per això, aquesta secció dels vaixells va passar a ser denominada d'aquesta manera.

 

Igualment, la zona de l'extrem de la popa de la primera coberta en què es dipositaven els instruments que feia servir el contramestre també es denominava santabàrbara, així com, en algunes ocasions, les dependències dels guàrdies marins o bé del personal.



Comentaris

envia el comentari