Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La Policia Nacional assegura que els Mossos van desatendre les peticions d'ajuda durant l'1-O

Consideren que no van tancar els col•legis perquè no volien ser «el cos repressor»
Cordó de la Policia Nacional en un col·legui durant l'1-O | CEDIDA

 

La Policia Nacional assegura que des de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra no es van enviar reforços als col·legis per aturar el referèndum de l'1 d'octubre malgrat que els agents destinats a cada centre la van demanar. Segons el seu parer, «es van desatendre totes les sol·licituds» d'ajuda que es van demanar aquell dia.

 

Això hauria passat no tan sols a la ciutat de Barcelona sinó a totes les regions policials, segons un informe de la Brigada d'Informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya lliurat a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, tal com informa 'La Vanguardia'.

 

Una investigació paral·lela

Tot i que la investigació per un delicte de sedició als màxims responsables dels Mossos la porta la Guàrdia Civil, la Policia Nacional ha obert una altra línia d'investigació arran del descobriment que els Mossos volien destruir uns documents que els relacionava directament amb l'1-O.

En tots dos casos, però, pretenen acreditar que la policia catalana, que aleshores estava liderada per Trapero, hauria ideat un dispositiu que permetés que se celebrés el referèndum malgrat l'ordre rebuda del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir-lo.

 

Tots haurien demanat ajuda

Dels interrogatoris que s'han dut a terme a més d'una vintena d'agents dels Mossos d'Esquadra, la Policia ha conclòs que la gran majoria de patrulles va demanar suport davant la impossibilitat de tancar els col·legis.

 

Aquesta sol·licitud arribava a l'operador de sala, que l'enviava al seu superior jeràrquic i acabava al CECOR Central, la unitat que prenia l'última decisió sobre les necessitats operatives o mesures que hagués d'adoptar en cada moment. Aquell dia al centre de coordinació hi havia entre d'altres Josep Lluis Trapero.

Els Mossos retirant les urnes d'un col·legi a la localitat tarragonina de Santa Oliva | Cedida

 

Mantenir la bona imatge

Segons l'informe de la Policia Nacional, els Mossos no haurien tancat els col·legis per quedar com els bons de la pel·lícula: «Amb la comprovació d'aquests detalls es reforça la idea que els Mossos es van voler presentar l'1 d'octubre a la ciutadania partidària de la celebració del referèndum com les forces que van permetre que es desenvolupés la jornada, despreses del 'caràcter repressor' d'aquelles».

 

Els investigadors consideren que en cas que els Mossos haguessin actuat d'acord al mandat judicial, la celebració del referèndum hagués estat més difícil i s'hagués acabat per no celebrar. En aquest sentit, la Policia Nacional recorda que als documents que els Mossos haurien intentat cremar a una incineradora de Sant Adrià de Besòs, hi havia els escenaris que s'haurien hagut de dur a terme per impedir la jornada.

 

La policia espanyola no va demanar suport

Segons l'informe, els Mossos afirmen que no tenien ordres d'espiar els cossos policials espanyols enviats a Catalunya però que havien d'apuntar totes les actuacions que feien als col·legis, igual que les càrregues.

 

Des de la policia catalana també neguen que no volguessin col·laborar amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però afirmen que ningú els va donar l'ordre ni ells van demanar-los que els donessin suport. «Si els indicatius de la Policia ens haguessin requerit la nostra ajuda, se l'hauríem prestat dins les nostres possibilitats», van dir diversos agents dels Mossos durant els interrogatoris.

 

Ciutadans que defensen un col·legi electoral abracen Mossos que trenquen a plorar | Facebook