IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

5 motius per veure (o no) La La Land

La La Land és el musical de moda del qual tothom parla: operació de màrqueting o obra mestra contemporània?

Ryan Gosling i Emma Stone | Cedida

Per fi s'ha estrenat la que promet ser la pel·lícula de la temporada (i de l'any, diuen alguns). La ciudad de las estrellas (La La Land) és un musical que ha causat una forta expectació entre el públic (i entre la crítica especialitzada, que s'ha rendit als seus peus) i que ha fet història després de guanyar els set Globus d'Or als quals estava nominada. Pels Oscar és la que sona amb més força i el primer cap de setmana d'exhibició ha aconseguit més 1,8M € a les sales de l'Estat. És doncs d'aquelles pel·lícules de les quals tothom parla i que, si encara no has vist, sembla que et falti el tema del moment a les converses de sobretaula per posar-hi cullerada.

  

  

  

  

- Ha trobat la fórmula per agradar a públics molt diversos: adolescents enamoradissos, nostàlgics dels musicals clàssics, parelles de mitjana edat i grups d'amics que no van al cinema habitualment, amants de les bones bandes sonores... Distreu, emociona i no cau gaire en el ridícul i l'endolciment exagerat d'aquest tipus d'històries. No obstant això, peca precisament de fórmula extreta de manual i sense gaire risc per agradar força a tothom però, a canvi, no entusiasmar (ni indignar) a ningú.

- Es tracta d'un musical que beu dels clàssics del gènere dels anys 40 i 50 del segle passat a la vegada que intenta ser contemporani. Aquí ha jugat bé les seves cartes el màrqueting per no caure en cap clixé i arreplegar públic de tot arreu. Si bé combina amb encert coreografies bastant espectaculars (la inicial sobretot) amb números més intimistes i amb peces on la música i els instruments són clarament els protagonistes, les coordinades espai-temps són d'un total desencert i d'una incoherència brutals que passen desapercebudes enmig de tant "bon rotllo".
 

- Costa imaginar-se La La Land amb uns altres protagonistes que no siguin Ryan Gosling i Emma Stone. La primera opció eren Miles Teller i Emma Watson. Impensable, un cop vista la química (sí, un tòpic, però en aquest cas, hi és) entre els protagonistes. No obstant això, si bé Emma Stone s'emporta tots els honors i l'atenció, Ryan Gosling interpreta molt millor el seu paper. A Stone li falta carisma i els números més dinàmics i arriscats se li escapen de les mans (i dels peus). De fet, veient la seva trajectòria és una actriu força sobrevalorada i d'aquelles que ha caigut en gràcia, sense tenir-ne gaires. Vindria a ésser, per entendre'ns l'Anne Hataway dels Miserables però d'enguany

- La majoria d'espectadors no surten descontents del cinema però segur que d'aquí a uns anys (potser mesos) ni se'n recordin de La La Land. Més enllà dels colors, l'artifici i les bones sensacions que transmet, li falta personalitat, intensitat i arribar al cor i a l'essència del que ens està explicant. Seria comparable a Dreamgirls (la recordeu? No, no? Doncs també va guanyar molts premis el 2006) més que no pas a Moulin Rouge o Chicago (que sí que continuen ben vives a les retines de molts espectadors).

- Hi ha moments molt remarcables (obertura de la pel·lícula amb una potent coreografia enregistrada amb un sòl pla seqüència en un embús a l'autopista, l'epíleg, que dóna un nou sentit a la història en l'únic intent de fer reflexionar una mica l'espectador, una molt ben interpretada discussió entre els protagonistes, o la trista i emotiva melodia central del film, per exemple) però no suficients per justificar l'enrenou que s'ha organitzat entorn aquesta història. Enguany hi ha serioses dificultats per trobar pel·lícules a l'alçada de les que en els darrers anys han entrat a les pugnes pels millors premis. Aquest pèssim 2016 és el que ha posat La La Land sota uns focus que necessiten constantment productes als quals il·luminar per no perdre la màgia, el glamur i els ingressos de tot el que envolta l'univers hollywoodià. Tot i així, cal dir també que tant de bo totes les pel·lícules prescindibles que hem vist al llarg de les nostres vides, fossin tan refrescants i entretingudes com aquest La La Land, la sensació del moment a la cartellera de cinema.
 


Comentaris

envia el comentari