Antonio Resines ha explicat com va ser la seva estada a l'UCI de l'Hospital Gregorio Marañón per les complicacions que va patir després de contagiar-se de coronavirus.
Després de dos mesos fora de l'hospital, l'actor càntabre mira enrere i repassa els moments més compromesos de les sis setmanes que va estar ingressat al centre hospitalari de Madrid.
L'actor va patir la incidència de la Covid, i gràcies a la seva fortalesa i a la sanitat pública, com sempre ha defensat, va poder sortir d'aquesta situació. «Me'n recordava de moltíssimes coses a l'hora de despertar, el conjunt no és horrorós… Però em trobava en perill permanent», confessa en una entrevista a 'El País'.
«Em volia morir, ja no podia més. De fet, ho vaig dir als metges: 'Foteu-me un tret d'una puta vegada, però no us preocupeu, deixo davant notari que ho he demanat jo perquè no tingueu problemes'», ha confessat.
Aquestes dures setmanes en què es jugava la vida, Antonio Resines va tenir deliris i va arribar a l'extrem d'insultar qualsevol persona que entrava a la seva habitació. Tant li feia que fossin familiars que sanitaris. «Quan en vaig ser conscient, em vaig llençar quatre dies demanant perdó a tothom», lamenta avergonyit.
Antonio Resines parla així del seu fill després de passar el pitjor de la seva vida
«Volia anar-me'n, a llegir el diari amb un amic que es va morir fa vuit anys, Rafa Santillán. Prendre'm un cafè o una canya amb ell i altres també de per aquí, però per això m'havia de morir. Vaig enviar una carta als meus pares», explica.
«Una carta com d'algú que no sap escriure, com de pel·lícula de palets. Els deia que en el trànsit cuidessin l'Ana i en Ricardo, el meu fill. Em vaig cansar, em vaig cansar de debò, m'estava anant… Probablement em trobo als meus pares i els meus amics per aquí, em vaig figurar. En aquell moment vaig creure, però després res, com abans, no crec en res, i allò se'm va passar de seguida», confessa a l'entrevista.
D'altra banda, Resines ha tornat a lloar la feina que fan els sanitaris i va retreure la falta de finançament per a la sanitat pública. «El seguiment el fan intensivistes, especialistes en infeccions, psicòlegs clínics, psiquiatres, equips que fan torns. L'UCI és un lloc impecable», insisteix l'actor.
«El problema fonamental de la sanitat no són els treballadors, són les infraestructures i la falta de diners i de personal. Ara, els que atenen i s'hi deixen la vida et tracten com si estiguessis en un palau», explica.
Antonio Resines cambia de vida con su nuevo trabajo
Resines explica detalladament les altres patologies que pateix
Però a més de l'infern viscut a l'hospital, Resines pateix altres patologies des de fa anys. Tot i això, poc temps hem vist parat a l'actor de Torrelavega, i és que la seva carrera professional ho és tot per a ell.
«Tècnicament soc pacient de cardiologia per angina de pit i d'un càncer colorectal que vaig superar en 2015. La traumatologia ja és una altra història: a la cama esquerra m'han operat del tendó d'Aquil·les, la tíbia, el peroné, porto una pròtesi al genoll», explicava.
«A més, tinc el maluc sencer canviat, vaig tenir trencament de fèmur, i a l'esquena, la quarta, cinquena i sisena lumbars apuntalades. No em fa mal res ara i això que vinc d'una atròfia muscular del 85% només sortir del coma», enumera.
Ara, la seva recuperació va vent en popa i se'n mostra feliç. «En poc temps va començar allò a revertir. Un dia t'aixeques del llit, d'acord, fas tres passos. Avui he fet quatre quilòmetres. Parant. Molt bé. Em trobo molt bé», finalitza l'entrevista a 'El País'.