Al febrer de l'any 2018, 'La Vanguardia' va publicar en exclusiva la denúncia que va interposar el 2015 el Banc de Luxemburg contra Arantxa Sánchez Vicario. Ara, la mateixa entitat ha sol·licitat per a la tenista i el seu exmarit, Josep Santacana, com a gestor del seu patrimoni, una pena de quatre anys de presó i una indemnització de 6.170.942 euros més interessos i costes processals per aquest mateix motiu.
Amb un informe de conclusions, el Banc de Luxemburg ha presentat al Jutjat d'Instrucció número 4 de Barcelona, i ha sol·licitat formalment l'obertura del judici oral contra tots dos. L'entitat va poder comprovar que la tenista havia finalitzat un procés de descapitalització total després de vendre totes les seves propietats espanyoles i andorranes, ignorant una sentència ferma per via civil i els seus requisits com a creditor.
El Tribunal Suprem va afirmar la sentència de l'Audiència Nacional en el 2009, i per la qual Arantxa Sánchez Vicario havia de pagar una multa de 3,5 milions més interessos per evasió fiscal, xifra que finalment va incrementar a 5,2 milions. Així, la tenista va poder saldar el deute gràcies a un aval del Banc de Sabadell i, al mateix temps, l'entitat catalana va recuperar els diners gràcies al Banc de Luxemburg, on Arantxa posseïa un compte.
L'entitat europea va haver de pagar els deutes de la tenista dels seus propis fons al Banc de Sabadell, perquè la catalana no tenia diners allà des de l'any 2002. Llavors, l'entitat va decidir cancel·lar la garantia i el pare d'Arantxa, Emilio Sánchez, va moure els estalvis a una entitat de Suïssa. Per aquest motiu, l'any 2010, el Banc de Luxemburg va reclamar el capital que havia posat per saldar el deute de la tenista, però ell com que no va obtenir cap resposta, va decidir recórrer a la via civil.
7 comptes bancaris espanyols totalment a zero
A la biografia que va publicar la mateixa tenista l'any 2012 assenyalava que estava completament arruïnada, i que la seva fortuna havia desaparegut per culpa de la mala gestió del seu pare, raó per la qual va decidir retirar a Emilio Sánchez tots els poders d'administració. Però, el fet que l'ha portat a estar a un pas de la presó va succeir després d'això. Amb sentència ferma de 2013, el Jutjat de Primera Instància 2 d'Esplugues de Llobregat, a Barcelona, va acordar l'esbrinament patrimonial d'Arantxa.
Llavors, va ser quan van descobrir que la tenista tenia set comptes en quatre bancs diferents i que tots ells estaven a zero, així que, no van tenir manera d'embargar els ingressos per exclusives i pels drets de la seva biografia. Tots els cobraments que rebia Arantxa els feia de forma opaca o a través d'una de les societats del seu exmarit, Dharma Business. Encara que van tractar de buscar la manera d'aconseguir que la tenista tornés els diners que devia a través del seu gran patrimoni, aquesta persecució tampoc va obtenir bons resultats.
Segons el dossier presentat pel Banc de Luxemburg, la catalana va vendre fins a 17 propietats entre els anys 2010 i 2016, i totes a nom de societats d'Espanya, Uruguai i les Illes Marshall, amb què va aconseguir un total de 8 milions d'euros, diners que mai han vist la llum. Un procés en el qual sempre va estar acompanyada per Josep Santacana i cinc testaferros que també van ser acusats.
Després d'iniciar els tràmits del divorci a principis de l'any 2018, la tenista va pagar part del deute al Banc de Luxemburg en dues parts: un primer pagament que va efectuar al març de 195.146 euros i un altre de 715.990 que va fer a l'abril.