Els infants sempre han estat el públic més exigent que hi ha. La seva sinceritat i manca de prejudicis i convencionalismes que els adults van adquirint al llarg de la vida fan que davant una cançó o espectacle mostrin el que senten i el que aquesta manifestació cultural els suggereix: si els interessa o els agrada seguiran pendents del que veuen i senten i ho faran notar. Si s'avorreixen o no els transmet sensacions positives, de seguida perdran l'interès i o ho ignoraran o protestaran.
Aquest factor afegeix més mèrit al triomf que fa ja uns anys tenen artistes i grups musicals que s'han especialitzat en la composició i producció de música pensada pel públic infantil. Un nínxol cultural i de mercat que fa temps que programadors i discogràfiques tenen en compte a l'hora d'organitzar esdeveniments populars i festius i al qual l'univers digital, i especialment la plataforma Youtube, han jugat un paper essencial a l'hora de donar-los a conèixer massivament entre el públic familiar.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Algunes dades per començar. El videoclip de 'Bon Dia' de Dàmaris Gelabert, porta gairebé 13 milions de reproduccions a Youtube. 'Les Vocals', 12 milions i mig, i 'Els dies de la setmana', més de 61 milions, esdevint ara mateix el video en català amb més reproduccions a la plataforma de vídeo més seguida del món. 'El Lleó Vergonyós', d'El Pot Petit s'apropa als 7 milions de reproduccions a la plataforma de vídeo i 'Els Pirates', arribarà aviat als 5,5 milions de reproduccions. 'El Patio de mi casa' de Pica Pica en té gairebé 18 milions, Un dels vídeos més populars de 'Cantajuegos' en porta 57 milions i el popular 'Baby Shark' de Bounce Patrol passa els 878 milions de reproduccions a Youtube.
Uns orígens vinculats a la televisió
El 'boom' actual de grups infantils que omplen els concerts i encara venen CD i DVD quan el format va clarament a la baixa, no és nou, doncs històricament i des de meitats del segle passat, el públic infantil ha seguit artistes i bandes que versionaven cançons populars o en creaven de noves, que ràpidament passaven a formar part de l'imaginari col·lectiu dels més petits de la casa. Els més joves segurament no sàpiguen qui són però personatges com Marisol, Torrebruno, Los Chiripitifláuticos o Los Payasos de la Tele van marcar diverses generacions, les dels nostres pares i avis que gaudien amb els espectacles televisius, primer en blanc i negre, després en color, d'aquests personatges i de les seves cançons.
En una segona fase, situats ja a les dècades dels 70 i 80, grups com Parchís i Enrique Y Ana al van agafar el relleu encara amb una imatge naïf però més moderna. Xuxa, Leticia Sabater o Melody, són dos exemples dels 90 i els primers 2000, quan encara la televisió era la principal via dels artistes infantils a les cases fins que va entrar Internet en joc i va començar a canviar, també en el públic infantil, la manera en què els més petits de la casa començaven a accedir als continguts audiovisuals i artístics especialment pensats per ells.
De Xesco Boix al Club Super 3
El camí recorregut per la cançó infantil a Catalunya i en català, té una trajectòria similar, més vinculada, no obstant a les cançons tradicionals que han passat de generació en generació, algunes d'elles des de fa segles i amb diferents versions. 'Joan Petit', 'El gegant del pi', 'Sol solet' o 'Caragol treu banya' són cançons molt antigues que configuren no només un corpus artístic i musical que sedueix els nens i nenes, generació rere generació, sinó també una manifestació històrica de primer ordre de la tradició, la identitat i la cultura popular catalanes.
Pel que fa als autors i artistes que vindrien a ser els precedents de l'actual cançó infantil hi trobem noms com Xesco Boix i Àngel Daban a Girona, Cucorba (a Mallorca i encara en actiu, des que es va fundar l'any 1977), La Trinca, que també va fer alguna incursió en el gènere infantil, o Toni Giménez, amb origens artístics comuns als de Boix i Daban, i que s'ha dedicat durant molts anys al públic infantil i familiar, amb prop de 4.000 actuacions en directe i nombrosos discos de música tradicional infantil .
El relleu als artistes d'arrel més tradicional el va agafar durant els anys 90 el Club Super 3, el qual encara juga avui dia un paper aglutinador de l'entreteniment infantil - i musical - en català, i destaquen també bandes com les Macedònia, que des de 2001 ha anat renovant cada cinc anys les seves cinc integrants per mantenir la imatge jove i no allunyar-se del públic al qual s'adreça o En Jep i la Rita, un projecte del segell discogràfic Global amb les veus de David Repullès i Carla Blanch, donant a les cançons populars catalanes un nou aire més modern i rítmic. Altres propostes infantils però amb un aire molt més alternatiu i fins i tot experimental són els Xiula o The Pinkertones, qui després d'una trajectòria prou potent en el marc de la música electrònica es llencen el 2012 a la creació d'una sèrie de llibres-disc i espectacles pel públic familiar (Rolf & Flor).
Un últim factor a tenir en compte en paral·lel a l'evolució de la música infantil és la baixada de l'edat mitjana del públic potencial. Mentre que als 80, 90 i fins i tot durant la passada dècada, els nens i nenes començaven a conèixer i a seguir els grups a partir dels 5 anys, els smartphones i les tablets i el seu ús quotidià a les llars catalanes ha fet que els més petits de la casa tinguin accés abans i de forma més visual i atractiva a la música i als videoclips i que la mitjana d'edat hagi baixat fins als dos o tres anys.
Arribats a aquest punt i situats al 2019 repassem seguidament quins són els grups i bandes que en aquests moments - i algunes d'elles des de fa ja uns quants anys - generen milers de reproduccions diàries a Youtube gràcies als seus videoclips, tenen una agenda de concerts plena a mesos vista i s'han convertit en els nous 'ídols' infantils, que esgoten la venda d'entrades dels concerts en pocs dies i que s'ha convertit pràcticament en un membre més de la família a moltes llars catalanes.
El comú denominador de tots plegats és el de la qualitat del tipus de producte que ofereixen: Cançons molt elaborades, lletres senzilles, educatives i que transmeten valors positius, uns videoclips 100% professionals i una producció de tot el conjunt impecable.