Canvi d'hora: com ens afecta i quines conseqüències té?

Els canvis horaris poden causar problemes de son, d'estat d'ànim o d'alimentació.

.

Efectes del canvi d'hora. | Cedida

 

Quan comença la primavera, cap al final del mes de març, es porta a terme un canvi d'hora a tota la Unió Europea; el mateix succeeix a finals d'octubre, en passar a horari d'hivern.

 

El canvi d'hora altera el ritme circadiari dia-nit, o llum-foscor, que guia al nostre organisme en diferents sentits. Per exemple, hi ha hormones que es produeixen en major mesura durant la son o durant la vigília i l'activitat es pot veure afectada a causa del canvi horari, i el sistema immune també depèn en part de la llum.

 

Tot i això la veritat és que en general, i segons assenyalen els experts en aquest tema, el canvi d'hora no sol tenir efectes negatius per a la major part de persones, ja que es tracta de canvis poc intensos, tot i que de vegades pot implicar conseqüències per al cos. No obstant això, aquests efectes són fins i tot més lleus que els del jet-lag (síndrome del canvi ràpid de zona horària, típic dels vols en avió prolongats).

 

En aquest sentit podem dir que el canvi d'hora afecta en major mesura a certs grups que són més sensibles que la població general -en concret a les persones amb malalties, als nadons que es troben en el període de lactància i als animals de companyia. En relació als adults podem dir que els possibles problemes tenen a veure amb alteracions del son i de l'estat d'ànim, fonamentalment. Les persones d'edat molt avançada són particularment vulnerables a aquest tipus de conseqüències.

 

En el cas dels nadons el problema més comú és l'aparició de problemes relacionats amb l'alimentació durant els dies posteriors al canvi d'hora. Finalment, el funcionament dels animals no humans sol veure's afectat després dels canvis d'hora, però en petita mesura; els efectes són més rellevants, per exemple, en les vaques de granja, que produeixen menys llet.

Influència de la llum en el cicle son-vigília

L'activitat del nostre organisme depèn de molts factors. Un d'ells és la importància que tenen la presència o l'absència de llum, que es detecta a través de les retines. Des dels òrgans receptors del sentit de la vista es transmeten aquests senyals al cervell, que estructura el funcionament del nostre cos tenint en compte el nivell de llum i altres aspectes.

 

De forma molt sintètica, els canvis horaris desregulen el nostre cicle de son-vigília causant cansament, irritabilitat, problemes de concentració i fins i tot mal de cap, marejos o trastorns digestius. Això és més marcat en el cas del jet-lag, per exemple, però quan parlem del canvi d'hora els efectes negatius són improbables perquè el nostre organisme és capaç d'adaptar-se sense massa dificultats a una modificació d'una sola hora.

 

Fins i tot si es produeixen aquestes conseqüències cal preveure que desapareguin al cap d'unes poques hores, com a màxim. En tot cas, si una persona és vulnerable als possibles efectes negatius del canvi d'hora i vol prevenir-los, el més recomanable és reduir el nivell d'activitat (no fer esforç) i fer servir llum en el moment del canvi.


Beneficis econòmics del canvi d'hora

Segons dades aportades per l'Associació Espanyola de Fabricants d'Il·luminació, el canvi d'hora permet estalviar gairebé un 10% en la factura de la llum en comparació amb la despesa que es realitzaria si això no es dugués a terme. Això no obstant, aquesta argumentació obvia els possibles canvis en els horaris que es realitzarien en l'àmbit estatal en cas de passar-se a un altre model.

 

Seguint aquesta lògica, el canvi d'hora suposa també una reducció molt notable de la quantitat de diòxid de carboni (CO2) que emetem i que arriba a l'atmosfera, de manera que seria també positiu des del punt de vista del medi ambient.

 

Tot i que des del principi es va justificar el canvi d'hora com una manera de gastar menys en llum artificial, la veritat és que molts experts en la matèria qüestionen la veracitat d'aquest fet.


Comentaris

envia el comentari