Una presentadora de Telecinco, exparella d'Álex Lequio, li dedica una emotiva carta

La mort d'Álex Lequio amb només 27 anys a causa d'un càncer ha estat un cop dur per familiars i amics els quals han volgut dedicar unes últimes paraules al fill d'Ana Obregón i Alessandro Lequio. Entre aquestes persones també hi ha Carmen Corazzini, exparella d'Álex, que s'ha volgut acomiadar d'ell escrivint-li una carta.

La presentadora de 'El Tiempo' a Telecinco ha compartit una fotografia de tots dos a través del seu perfil d'Instagram. La imatge on Álex i Carmen apareixen somrients va acompanyada d'unes emotives i doloroses paraules: «Em tremolen les mans. Hores pensant si hauria d'escriure alguna cosa o no, si hauria de fer-te un homenatge d'aquests que es fan en aquestes situacions, si escau, si és lícit, si pot ofendre, si no és oportú. No ho sé. Però tant em fa tot».

Tot i no saber si escriure aquestes paraules era la decisió correcta, la periodista ha continuat explicant el dolor que sent per la mort d'Álex: «És la forma de cridar-li al món l'injust que ha estat per endur-te. La meva mostra d'amor». Corazzini afegeix que «deixar-ho anar em sana perquè crec que t'agradaria llegir-ho. Perquè no puc no fer-ho. Perquè vas ser part de mi durant molt de temps i aquest tros que s'evapora em col·lapsa».

«No t'he vist mai trist»

La periodista ha volgut assenyalar la bona persona que era Álex: «Quan algú mor sempre es recorda la bona persona que va ser. Quina banalitat. Però tu.Collons, tu sí que ho eres». Tot seguit ha volgut recordar alguns dels bons moments i record especials que va compartir al seu costat: «Per l'enciam que et vas posar al cap quan et vas colar a la meva festa, per la pintada al Burger King, per la filosofia grega, pel teu accent absurd, per aquest dolç i estrany estiu telemàtic. Per anomenar-lo refredat. Collons, Ale. No he conegut mai a ningú amb la teva enteresa. No t'he vist mai trist».

Corazzini també ha enviat el seu suport a la família d'Álex «Deixo aquesta foto perquè així és com et recordem tots, rient-nos fent l'indi. Ara tota la meva energia la hi dono a la teva família». Finalment, s'ha acomiadat per sempre d'Álex amb unes últimes paraules plenes d'estima: «Espero que m'expliquis tot el que ens va faltar per dir-nos mentre dorms. Descansa. Dolços somnis».

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Me tiemblan las manos. Horas pensando si debería escribir algo o no, si debería hacerte un homenaje de esos que se hacen en estas situaciones, si no corresponde, si es lícito, si puede ofender, si no es oportuno. No lo sé. Pero me da igual todo. Es mi ínfima forma de gritarle al mundo lo injusto que ha sido por llevarte. Mi muestra de amor. Porque soltarlo me sana y porque creo te gustaría leerlo. Porque no puedo no hacerlo. Porque fuiste parte de mí durante mucho tiempo y ese trozo que se evapora me colapsa. Cuando alguien muere siempre se recuerda lo buena persona que fue. Qué banalidad. Pero tú. Joder tú sí lo eras. Por la lechuga que te pusiste en la cabeza cuando te colaste en mi fiesta, por la pintada en el Burger King, por la filosofía griega, por tu acento absurdo, por ese dulce y extraño verano telemático. Por llamarlo resfriado. Joder Ale. No he conocido nunca a nadie con tu entereza. No te he visto triste nunca. Dejo esta foto porque así es como te recordamos todos, riéndonos haciendo el indio. Ahora toda mi energía se la doy a tu familia. Espero me cuentes todo lo que nos faltó por decirnos mientras duermes. Descansa. Dulces sueños.

Una publicación compartida de Carmen Corazzini (@ccorazzini) el 13 May, 2020 a las 7:32 PDT