Les històries i els rumors sobre fills il·legítims que, suposadament, el rei emèrit Joan Carles I ha anat deixant al llarg de la seva vida, són molt coneguts, i podríem dir que ja formen part de l'imaginari de la societat espanyola. Alguns dels casos més famosos són el de la belga Ingrid Sartiau, i el del català Albert Solà, ja que els dos s'han donat a conèixer per la seva lluita per ser reconeguts per la Casa Reial. Ara bé, segons explica 'Jaleos', una catalana també està lluitant pel seu reconeixement.
Va deixar el cas en mans de la justícia gratuïta per falta de diners
María A. L. A. es presenta com a filla del monarca de 80 anys, i assegura que està disposada a arribar fins on calgui per demostrar-ho. Ha acudit als tribunals, però la seva delicada situació econòmica l'ha obligat a deixar el cas en mans de la justícia gratuïta, però això no l'ha fet canviar d'opinió. «Lluitaré per allò que és meu. En el seu moment tenia l'anhel de conèixer-lo, però ara ja no. Ara tan sols vull el que em correspon», destaca aquesta catalana de 54 anys, que té dos fills i una malaltia que li impedeix treballar.
Només començar aquest any va demanar un advocat d'ofici a Catalunya, i posteriorment també a Madrid, on s'esperava que comencessin els tràmits, i posteriorment se li va afegir un procurador, però allà van començar els seus problemes. «Jo no estic autoritzada per arribar al Tribunal Suprem, que és on s'han de discutir aquest tipus de qüestions», explica la seva advocada de la capital espanyola, que reconeix que sí que hauria pogut portar la defensa en un jutjat de primera instància.
Mentre la lletrada acudirà novament a la Comissió d'Assistència Jurídica per reclamar un advocat autoritzat per anar al Suprem, María confessa amb resignació que econòmicament no travessa el seu millor moment. «Cobro 460 euros al mes, tinc la invalidesa del 68% i no puc pagar un altre pis» destaca, preguntant-se, de manera retòrica, per què els Borbons «no mantenen els seus fills», si a ells els «Manté Espanya».
La casa de María, amb referències constants al rei emèrit
Preguntada sobre les proves de les quals disposa, assegura que guarda encara «fotografies, quadres» i «diversos regals», a més del testimoni de la seva mare i tots els seus records. El segon cop que el va veure, l'any 1966, li va quedar clar que era descendent del monarca. «Em va cridar l'atenció com de gran era aquell home. Em va portar una nina amb el seu vestit, d'aquelles que les nenes de la meva edat no teníem. I la meva mare no va voler que me la quedés perquè cridava molt l'atenció», relata.
De fet, a casa seva les referències de la mare al seu origen aristocràtic eren força habituals, i és que la dona li assegurava que havia «nascut rica» i fins i tot li preguntava si no li agradaria «viure en un palau». La catalana també ha establert contacte amb els altres dos suposats fills del rei, Ingrid Sartiau i Albert Solà, i cap dels dos posa en dubte la seva versió, i li donen suport en la seva lluita.
El seu avi Andrés, possible home clau en el vincle amb Joan Carles
A la partida de naixement de la suposada filla del Joan Carles, però, en el lloc del pare figura el nom de l'home amb el qual es va casar la seva mare quan tenia 18 anys. «Em va reconèixer com a filla seva», assegura. El vincle amb el rei, però, tindria el seu origen en les obres de construcció del pantà de Santa Anna, en les quals va participar de forma activa el seu avi, Andrés.
Com a reconeixement, Franco li va concedir una medalla, i el va nomenar membre de la guàrdia de seguretat a Lleida, encarregada de protegir el dictador i també el monarca en els seus viatges a la demarcació. Segons María, va ser aquesta posició la que va permetre a la seva mare contactar amb Joan Carles, i fins i tot estima que la primera trobada va tenir lloc a la inauguració del mencionat pantà.