Històries com les de Eda i Serkan a 'Love is in the air' o la de Bahar a ‘Mujer’ han aconseguit atrapar a milers de televidents que no dubten a seguir de prop les aventures i desventures d'aquests personatges que han convertit les sèries turques en un autèntic fenomen al nostre país.
A poc a poc, les novel·les han aconseguit colar-se en el prime time televisiu del nostre país collint un enorme èxit, amb la qual cosa han aconseguit competir amb autèntiques bombes com 'La isla de las tentaciones', un dur rival a batre al que només aquest tipus de contingut ha aconseguit comparar-se.
La pròpia vida personal dels actors no deixen de generar controvèrsia, havent-se convertit en autèntiques estrelles a nivell internacional, com va ocórrer en el cas de Can Yaman, o en el de Hande Erçel i Kerem Bürsin, -que donen vida a Eda i Serkan, i el romanç de la qual molts esperen ansiosos que traspassi la pantalla-.
La censura i el masclisme envolten el fenomen de les novel·les turques
No obstant això, més enllà de les boniques històries que han aconseguit conquistar a Europa sencera, com ja va ocórrer en el seu moment amb el 'boom' de les telenovel·les mexicanes, sembla que les sèries turques amaguen darrere uns certs detalls escabrosos que molt pocs coneixen i que segurament els productors prefereixen deixar enterrats.
I és que comparat amb la llibertat que hi ha al nostre país a l'hora de reflectir el paper de la dona, o fins i tot les relacions romàntiques, en el cas de Turquia la cosa difereix molt, sobretot pel gran obstacle que suposa la censura.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Pel que sembla, gairebé totes les ficcions que es van emetent al nostre país estan sotmeses al ferri control del Consell Suprem de Ràdio i Televisió de Turquia (RTÜK), el qual s'encarrega de supervisar, censurar i sancionar les emissions que no compleixin amb els requisits morals o ideològics implantats al país.
Això explica l'absència de parelles homosexuals, o d'escenes pujades de to, alguna cosa que no suposa cap problema en qualsevol altra producció estrangera. Això, sense tenir en compte el model de representació de dona sotmesa i arcaica, que contraresta molt amb la visió feminista que tenim en altres països.
Els experts opinen que aquestes novel·les poden fer-nos perdre els avenços aconseguits
«Estem consumint aquests continguts sense ser conscients que pertanyen a un model de representació de la dona i de la família en alguns casos tremendament misògins. No s'ajusten als criteris d'inclusió que s'han plantejat a Europa Occidental i ara ens adonem que s'està produint una reculada en la representacions socials i, per tant, un perill evident del que poden derivar d'aquestes representacions», ha manifestat una experta en el tema.
Pel que sembla, el perill resideix a perdre els avanços que s'han fet després de mostrar uns models tant familiars com socials molt arcaics, que fa temps s'acceptaven sense piular a Espanya i altres països europeus, però que, no obstant això, a poc a poc s'han vist com a obsolets.
«Si es considera que la ficció no és només entreteniment sinó també construcció d'imaginaris, la ficció turca pot ser un producte comercial molt atractiu, però cal entendre que és resultat del control de continguts i d'una censura rigorosa».
De fet, aquest mateix any la reeixida 'Love is in the air' rebia una sanció econòmica després de mostrar als protagonistes en una situació massa íntima dins d'un jacuzzi, -en una escena, els protagonistes es feien un massatge donant-se un bany, la qual cosa va ser considerat com a contingut eròtic-.
Malgrat això, és innegable que la fama d'aquesta mena de projectes ja és imparable, arribant a colar-se fins i tot en plataformes com Netflix, i la veritat és que queda clar que encara que un primer moment van començar a llançar-se de forma una mica tímida en canals com Neox o Nova, finalment han acaparat l'atenció d'altres cadenes.