La progenitora biològica d'Isa Pantoja ha reaparegut públicament, i ho ha fet per manifestar una vegada més la intenció d'apropar-se a la seva filla.
Roxana Luque s'obria en una entrevista i confessava detalls personals sobre el difícil que havia estat la seva vida.
«La meva infància va ser molt dura, molt precària. Vivia amb els meus pares, érem molts germans i ells no ens podien donar totes les comoditats», explicava.
«La meva mare era mestressa de casa i el meu pare treballava com a peó d'obra. Amb un sou tan baix no ens podia mantenir a tots. Hi havia molt afecte i érem feliços, però en l'àmbit econòmic la nostra situació era molt precària».
«Vaig deixar els estudis a segon de secundària, quan tenia uns 13 anys: necessitava treballar i ajudar els meus germans en la seva alimentació. Amb 14 anys me'n vaig anar a Lima, on viu una tieta meva que tenia una botiga de roba i l'ajudava».
Confessions exclusives de les quals potser Chabelita no fos coneixedora fins ara.
«Després em vaig independitzar i vaig treballar molts anys com a mainadera», seguia relatant. «M'agradaria estudiar infermeria, és el que més m'agrada. Mai no és tard, si no ho vaig fer abans és perquè no podia econòmicament».
De fet, sembla que Roxana aspira molt alt, ja que també té entre els seus plans convertir-se en congressista al Perú.
«Soc una més que no va poder estudiar i voldria arribar al poder legislatiu, poder representar tota aquesta gent. Per això m'agradaria postular-me al congrés, si Déu vol, el 2026».
No obstant això, el desig més gran de Roxana Luque continua sent poder abraçar la seva filla.
«Ara no ho puc dir. El que més desitjo al món t'ho pots imaginar... Tant de bo pugui produir-se algun dia».
«No perdo les esperances. Només espero que passi una mica més de temps...», assegura sobre això. «Ja no depèn de mi, depèn de Déu i d'algunes persones... Bé, d'una persona en especial. No en puc parlar més. Però les esperances no les perdo, hi segueixo pensant cada dia».
Així, Luque deixa en mans de la seva filla la possibilitat de retrobar-se algun dia. Ella deixava molt clar que «si s'hagués tractat de diners no hagués esperat tant de temps, a què Isa fes 18 anys, sinó que ho hauria fet abans».
«Jo ara, econòmicament, estic molt millor. Estic bé, vull acabar d'estudiar i ser algú a la vida».
Isa Pantoja tanca les portes a la seva mare biològica
Encara que malauradament sembla que Chabelita no vol saber-ne res. «No diré res», eren les seves úniques declaracions.
I és que la jove prefereix mantenir-se'n al marge, però ja ha deixat clar que «l'única mare que conec com a tal, és Isabel Pantoja».
Sembla que Isa Pantoja és incapaç de perdonar a Roxana la seva darrera aparició mediàtica de fa uns anys.
Era el 2015 i en un dels moments més delicats de la seva vida, just quan ella estava embarassada i la seva mare estava complint condemna a la presó.
Mitjançant una exclusiva per la qual es va dir que hauria cobrat 6.000€, la mare biològica de Chabelita parlava per primera vegada als mitjans i ho feia a la revista Lecturas.
Aleshores al·legava que volia abraçar-la abans de morir, però clarament no era el moment indicat.
«La meva il·lusió més gran és conèixer-te, abraçar-te, encara que sigui només un minut, res més, després ja em puc morir. Res més, no vull res més».
Pel que fa a aquesta entrevista, Isa només es pronunciava en una ocasió: «La meva mare era a la presó, i un matí em truca el meu repre i em diu: 'Escolta, demà surt'».
«Així, aparèixer del no-res, a mi em demostra que té interès, pels diners, perquè si realment li importo jo, m'hauria vingut a parlar».
«No en vaig voler saber res perquè si realment em vols trobar tens el meu telèfon, saps on trobar-me», sentenciava.
«La meva mare el que em va dir va ser que si ella hagués vingut a Madrid i hauria dit: 'Vull parlar amb la meva filla', ella no li hauria dit a aquesta dona que no. Li hauria dit: 'Gràcies per la filla que tinc' . El problema va ser com ho va fer».