Com funcionen les donacions de medul·la òssia?

Coincidint amb el Dia Mundial del donant de medul·la òssia us expliquem perquè serveix donar i qui ho pot fer

Aquest dissabte 17 de setembre se celebra el Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia. En aquest sentit, Espanya és líder mundial des de fa anys en donació i transplantaments d'òrgans. De fet des que al 2013 s'engegués un Pla Nacional específic, el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) ha superat els 200.000 donants un any abans del previst i tancarà 2016 amb un quart de milió, gràcies a un ritme de 120 nous donants al dia.

Aquests donants passen automàticament també al Registre Mundial, on queden a la disposició de qualsevol pacient al món, la qual cosa fa que quan algú ho necessiti es trobi un donant en un 90 per cent dels casos, en un termini mitjà de 33 dies.  De fet, aquest caràcter internacional de la cerca garanteix que tots els pacients tinguin les mateixes possibilitats de trobar un donant de medul·la amb independència del país del que procedeixen. Però, qui pot necessitar-ho?

Per a qui serveix

Leucèmia aguda, limfoma i mieloma múltiple són les principals malalties que poden beneficiar-se d'un transplantament de medul·la.  A Espanya cada any prop de 5.000 persones són diagnosticades de leucèmia aguda, al voltant de 7.000 de limfoma i prop de 2.000 de mieloma múltiple. De fet, la leucèmia és el càncer infantil més freqüent i suposa un 30 per cent de les malalties hematooncològiques pediàtriques.  En molts d'aquests casos, el transplantament de medul·la òssia és l'única esperança i consisteix a substituir les cèl·lules malaltes del pacient per cèl·lules sanes d'un donant.  Encara que en molts casos és possible aconseguir un donant dins de la pròpia família, sobretot els pares o un germà, fins a un 70 per cent dels pacients que poden beneficiar-se d'aquest transplantament necessiten recórrer a un donant no familiar que sigui compatible i les cèl·lules del qual puguin conviure per a tota la vida amb el receptor. I això no sempre és tan fàcil.

Com se sap si hi ha compatibilitat

El sistema immune del nostre organisme és un sistema de reconeixement i atac que compleix amb la funció de diferenciar el propi de l'aliè i assegurar la defensa del cos enfront d'agents estranys, microorganismes infecciosos, cèl·lules neoplàsiques, o cèl·lules normals transplantades des d'una altra persona. Part fonamental d'aquest sistema immune és la informació genètica que contenen totes les cèl·lules del nostre cos que denominem sistema HLA (antígens leucocitaris humans), que és el principal responsable del rebuig dels empelts quan no existeix suficient compatibilitat entre un pacient i un donant.  Si l'HLA és igual entre tots dos individus, el pacient no considerarà les cèl·lules del donant com a alienes i no les rebutjarà. Però si el transplantament és de cèl·lules mare, les cèl·lules transplantades formen part del sistema immune del donant, per la qual cosa són capaços de rebutjar a l'organisme receptor. El que requereix un elevat grau de compatibilitat HLA donant-receptor perquè les cèl·lules del donant sa repoblin l'organisme del pacient sense ser rebutjades i sense produir rebuig perquè puguin fer desaparèixer les cèl·lules malaltes del pacient. Els gens del sistema HLA es transmeten gairebé sempre en bloc. Cada bloc es denomina haplotip. El pare aporta un haplotip i la mare un altre, donant origen al genotip HLA, perfil genètic propi del nou ésser. És per això que la major probabilitat de trobar un donant compatible és a través dels germans, ja que és molt possible que hagin heretat el mateix material genètic dels seus pares. Aquesta situació es produeix en un de cada quatre pacients, la resta requeriran trobar un donant no emparentat.

Tots podem ser donants?

 Per ser donant, la ONT estableix una sèrie de requisits per garantir el major èxit possible en cas de necessitar mostres per a un transplantament. Per a això és clau tenir entre 18 i 55 anys (encara que les persones inscrites en el registre poden ser donants fins als 60 anys) i estar sa, és a dir, no patir cap malaltia susceptible de ser transmesa al receptor.  Els interessats tampoc poden patir cap malaltia que pugui posar en perill la seva vida pel fet de la donació i també és important tenir en compte que no es pot donar medul·la per a un pacient concret, sinó per a qualsevol persona compatible que ho necessiti, amb independència d'on resideixi.


Comentaris

envia el comentari