Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Primer pla de l'actriu Dafne Fernández

L'actriu Dafne Fernández confessa el seu drama després de ser mare: «M'ha trencat»

Dafne Fernández explica com l'ha afectat a la seva carrera professional

Dafne Fernández ha comprovat per si mateixa com la maternitat li canviava del tot, i és que sentia totalment «invisible» després de ser mare dues vegades. En concret, tenia por de no tornar a reenganxar-se al món de la interpretació.

Tot i això li ha arribat una oportunitat de la mà de 'Woman', un espectacle de dansa que s'estrena a finals de mes a Madrid. Va rebre la proposta quan «acabava de donar a llum la meva segona filla i estava en una època una mica estranya», explica a 'El Mundo'.

Personalment, Dafne reconeix que se «sentia molt plena, poderosa, una heroïna. M'adonava de totes les capacitats que tinc, hi són amagades i amb la maternitat es desperten».

Imatge de l'actriu Dafne Fernández posant a un photocall
Dafne Fernández torna a treballar en un espectacle després de ser mare per segona vegada | Europa Press

Però també tenia la impressió que se sentia ignorada «per al món professional i una mica per a la societat». Explica que era la mare «24 hores, que és una feina que es dona per fet que has de fer i mai no es valora. Tot i gaudir de la maternitat, se sentia força trista.

No obstant això, tot va canviar amb la proposta que va rebre dels responsables d'aquest espectacle que porta el segell dels Vivancos. El defineix com un espectacle «molt potent», que «t'atropella i surts d'aquí a menjar-te el món».

Així mateix, aclareix que li «ha arribat en el moment que més ho necessitava». També assegura amb molta rotunditat que «a mi la maternitat m'ha trencat perquè jo abans era la noia maca i ara soc una mare. Aleshores ja no encaixo».

Alhora, Dafne Fernández intenta mesurar al màxim les seves paraules perquè no es malinterpretin. «Diguem que ja no soc sexualment desitjable i això m'invisibilitza». Segons la seva opinió, a Espanya «no hi ha personatges escrits per a dones reals» com passa a altres països.

Posa l'exemple dels Estats Units, on a les sèries «hi ha dones de veritat, de 30 cap amunt, amb situacions reals». D'aquesta manera, assumeix que li toca interpretar un nou paper a la seva carrera. «Per la meva edat i la maternitat, suposo que he passat a un altre estatus i m'hi he d'ajustar una mica», explica.

L'actriu deixa enrere una època de molta fama i popularitat, en gran manera després de la seva participació a 'Un paso adelante'. Han passat disset anys des que finalitzés la sèrie i reconeix que va ser una etapa en què «vaig gaudir moltíssim».

«M'he envoltat tota la meva carrera de les persones correctes, perquè m'han dit que la fama i l'èxit eren una cosa efímera. Igual que llavors estava a dalt, estaria a baix», assenyala. Ho va viure com una cosa passatgera, que tindria un principi i un final a la seva vida.

Dafne Fernández confessa els traumes de la popularitat

Dafne Fernández recorda que el seu pas per 'Un paso adelante' li va crear força «traumes». Sobretot perquè «vaig passar de no ser ningú a sortir en una sèrie de tanta audiència. Que la gent se'm llençava a sobre pel carrer».

Va tenir «una mica de por, però ho vaig viure bé». A més a més, desvela orgullosa que va aprofitar moltíssim la situació i que va fer «el que volia en tot moment». És una cosa que portaré sempre amb mi, una experiència més», assenyala.

Imatge de l'actriu Dafne Fernández vestida amb un davantal i mirant a càmera somrient
Dafne Fernández recorda amb afecte el seu pas per televisió | GTRES

Va estar molt de temps sense que ningú se'n recordés d'ella, sense que sonés el telèfon. Per això, aquesta aturada professional la va portar a formar-se molt, ja que volia estar preparada per quan arribés «la trucada», afirma a l'entrevista a 'El Mundo'.

L'última aparició de Dafne Fernández a la televisió va ser en 2014, a la sèrie 'El chiringuito de Pepe'. Respecte a aquest tema, l'actriu explica que va deixar la producció per motius econòmics. «Només vaig demanar el que m'havien assegurat que em donarien i mai em van donar, però als meus companys homes sí», sentència.