IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

De tenir-ho tot, a no tenir res

El protagonista va passar de la classe mitjana a quedar-se al carrer

El nostre protagonista té 45 anys, una filla de vuit i una vida frenada per l’alcoholisme, tal com explica El Periodico. Un dia d’aquest gener va topar de cara amb la realitat i ja no tenia cap lloc on poder dormir. Abans d’arribar aquest punt, havia treballat com a comercial que li permetia tenir els ingressos suficients com per portar una vida sense cap problema econòmic.

A causa de la seva dependència al alcohol ho va perdre tot i a tothom. El seu problema ve de lluny, ja que va aconseguir desintoxicar-se al 2000, però sis mesos més tard va tornar a recaure. Llavors la seva dona li va dir que si no es recuperava, volia deixar la relació. I va tornar a recaure. Amb el pas del temps, va perdre tots els diners que va heretar, va viatjar a l’estranger on no va trobar res i ho va perdre tot. El protagonista no li dóna les culpes a ningú i assumeix la seva responsabilitat: «Hem vaig quedar sense res i ningú va voler saber res de mi». Fins i tot, els seus germans el van bloquejar del Whatsapp i ell ja no sabia que fer. No li quedava res i no tenia ni lloc per dormir.

Tal com relata la seva experiència, tenia por de dormir en un caixer i sabia que en un banc a la intempèrie es moriria de fred. Com que era molt a prop de l’Hospital de la Pau de Barcelona va decidir passar la seva primera nit a la mateixa sala d’espera de l’hospital. «Abans de les set ja estava al carrer i vaig decidir comprar dues cerveses per tal de frenar el síndrome d’abstinència i també per deixar de tremolar». En 24 hores, el protagonista va passar d’una vida amb feina i família a ser un sense sostre, sense cap lloc on poder ni tan sols dormir.

Primer de tot, va anar a les emergències dels serveis socials, on li van informar que tots els llocs per dormir estaven plens i li van recomanar que fos a fer cua al carrer dos de maig. Allà, va agafar un número y es va quedar a la llista d’espera. Finalment, va sobrar un llit per ell. Tal com explica el protagonista «per mi la vida era trobar alguna cosa per menjar i beure». Menjar encara es fàcil, però la gent no donar cap cigarreta per poder fumar, i recollia les del terra. També explica que «també prenia cerveses, però normalment, cartrons de vi. No m’agrada més, però és més barat i col·loca més». El protagonista explica que qualsevol persona que el veiés no podia deduir que estava al carrer, ja que la majoria del temps el passava als bars.

Finalment, el protagonista va aconseguir entrar en un alberg del carrer de Císter, però allà no el deixaven beure. I llavors va tornar a la sala d’espera de l’hospital, com el seu primer dia. Llavors va tocar fons i va intentar suïcidar-se. Però va topar amb una psiquiatra que li va detectar un trastorn bipolar. Després d’aconseguir desintoxicar-se en un centre de Santa Coloma, va dormir un temps en l’alberg de la Zona Franca. Segons el protagonista, «el pitjor de la zona». Seguidament, va passar a viure en una pensió a la Ciutat Vella i va començar anar al Centre Català de Solidaritat (CECAS), on va ressorgir. A més, va aconseguir feina com a tele operador i més tard, va aconseguir accedir a un pis compartit a El Masnou, que depèn dels serveis socials. I el millor de tot, ha aconseguit sortir-ne i deixar la beguda. I sobretot, ara pot tornar a veure a la seva filla: «La veig tres cops per setmana. Ella és el meu motor. Es la meva família. Tinc una vida nova». Després de tanta lluita, ha aconseguit una vida nova i molt millor.


Comentaris

envia el comentari