Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La desconeguda història d'Araceli, la germana de María Teresa Campos

Les persones que més l'estimaven encara la tenen present, tres anys després de la seva mort per un tumor cerebral
Leli Campos, María Teresa Campos i Edmundo Arrocet a la Setmana Santa de Màlaga de 2015 | CatalunyaDiari.cat

 

Araceli Campos, germana de María Teresa Campos, va morir el 28 d'agost de 2015 a causa d'un tumor cerebral i després d'haver patit un càncer de mama l'any 2014. Leli Campos no va poder vèncer la malaltia després de mesos de lluita. La seva germana confessava, mostrant el dolor que tenia la família, que «ha sigut inesperat». 

  

La presentadora de televisió es va acomiadar de la seva germana acompanyada de la resta de la seva família, entre ells la seva filla Terelu, que com la seva tieta, continua lluitant contra el càncer. La trista notícia va ser coberta per tots els mitjans, que van lamentar la pèrdua del clan Campos.  

 

Una gran professora d'Història

Tres anys després de la seva mort, el diari digital 'El Español' publica un article sobre la vida de Leli on explica la seva carrera professional com a professora al conservatori malagueny Manuel Carra, on encara és molt recordada entre els alumnes i el professorat

 

Leli va destacar com a professora d'Història de la música i Història del pensament musical. Era molt admirada pels seus alumnes que deien d'ella comentaris com aquests: «No era una classe com les altres. Araceli Campos no només sabia el teu nom, sinó les teves circumstàncies personals. Ella era així.» o «No he tingut una professora igual, ha marcat la meva vida».    

 

Araceli Campos amb María Teresa Campos i Carmen Borrego el 2011 | CatalunyaDiari.cat

 

Els seus alumnes l'estimaven molt

Era tan estimada entre els seus estudiants i el seu entorn, que al seu enterrament va acudir moltíssima gent, i no només per la presència dels seus familiars més mediàtics. Una de les seves alumnes, que va anar expressament des de Bèlgica, explicava: «Al cementeri de San Miguel, a Màlaga, no hi cabia ningú més. Tots vam voler estar allà, vivint el nostre particular dol, perquè nosaltres també havíem perdut a algú vital.» 

 

Un altre dels seus alumnes afirmava també: «En la meva vida he conegut a poques persones de les quals pugui dir que són la meva aspiració a la vida». Tant ha marcat a bona part dels alumnes, que alguns d'ells organitzen musicals en el seu honor per recordar-la amb la que era la seva passió: la música.