Diversos metges qüestionen el tractament del càncer de pròstata

La prova que determina si es pateix aquest càncer falla en un 35% de les vegades

L'extracció quirúrgica de la pròstata és el tractament més utilitzat. Foto: CatalunyaDiari.cat

El càncer de pròstata és el tipus d'aquesta malaltia més comú entre els homes i un de cada sis el patirà en algun moment al llarg de la seva vida. Per detectar-lo s'utilitza la prova de l'antigen prostàtic específic —coneguda com a PSA—, que consisteix en un simple anàlisi de sang per determinar els nivells d'una substància que formen les cèl·lules prostàtiques. Però la prova està envoltada de polèmica a causa del gran nombre de falsos positius que genera, que es calcula que arriba al 35%.

Aquest és un motiu pel qual científics han estat estudiant la validesa de la prova i buscant alternatives. Un d'ell és el doctor Tony Copperfield que, en un reportatge de The Guardian, exposa la idea que en alguns casos potser no és necessari sotmetre's al test. « Una prova de PSA pot acabar donant-te una informació que seria millor que no coneguessis. En teoria la prova pot salvar la teva vida, però en la pràctica pot comportar preocupacions innecessàries, incòmodes biòpsies i cirurgies traumàtiques», afirma el metge. Així, als Estats Units entre el 40 i 50% de les persones a les quals se'ls hi detecta aquest càncer opten per practicar la «vigilància activa», és a dir, controlar l'evolució de la malaltia sense seguir cap tractament. A l'Estat espanyol, aquesta pràctica és molt impopular.

La decisió de seguir algun dels tractaments —extracció quirúrgica, radioteràpia o hormoterapia— o només controlar la malaltia és complicada. Probablement sigui una bona opció per a gent més gran que ja té entre 70 i 80 anys, però no tant en homes que es troben entre els 50 i els 60. És cert que poden tenir problemes després de la intervenció quirúrgica, com ara disfunció erèctil o incontinència, però també viuran més anys i les probabilitats que el tumor creixi són més elevades. Una decisió que ha de valorar cada persona i que, en cas d'escollir només vigilar l'avenç de la malaltia, caldria combinar amb proves regulars.


Comentaris

envia el comentari