Daniel Kish circulant amb bicicleta per la ciutat. Foto: Cedida.
Daniel Kish va perdre la visió de tots dos ulls a causa d'un càncer de retina quan tenia poc més d'un any, però això no el va frenar. La seva curiositat el va portar a experimentar noves formes de situar-se i moure's en l'espai guiant-se pel so, tal com fan els ratpenats. Gràcies als sorolls que fa amb la llengua, Daniel és capaç de percebre el ressò dels objectes al seu al voltant, determinant la seva posició respecte a ells. El seu sistema és tan efectiu que no només li permet moure's amb normalitat, sinó també esquivar objectes en moviment.
Els investigadors creuen que l'ecolocalització produeix imatges similars a les de la vista al cervell, la qual cosa permet als invidents superar les limitacions imposades per la societat a causa de la seva discapacitat.
Actualment Kish treballa com a especialista en navegació perceptiva, ensenyant a altres invidents a desplaçar-se usant l'ecolocalització en el seu dia a dia. I és que aquesta habilitat els permet fer coses que semblen increïbles, com reconèixer un edifici a 300 metres de distància, desplaçar-se per la muntanya, muntar amb bicicleta i «veure» en la foscor.
No us perdeu la seva amena i divertida xerrada TED, on explica, amb tot luxe de detalls, com funciona l'ecolocalització.