El costat fosc de la mare Teresa de Calcuta

La santa va implantar una cultura de patiment a les cases de la seva congregació

La mare Teresa de Calcuta, canonitzada aquest diumenge pel Papa Francisco, és una icona occidental de la pau i la fe amb un costat fosc del qual no respon el Vaticà. Diverses investigacions revelen que la monja va implantar a les seves cases una «cultura del patiment» de tal forma que els moribunds solament rebien aspirines o un ibuprofèn davant d'un dolor de càncer terminal. Durant la seva vida la Mare Teresa de Calcuta va obrir 517 missions d'acollida pels pobres i moribunds. Tot i que, els seus centres són descrits com cases de la mort pels metges que les van visitar i treballar en elles a la ciutat de Calcuta, així com per diversos voluntaris, tal com explica Publico.

Una investigació del doctor índi Aroup Chatterjee, plasmada en un llibre del 2003, revela com Teresa de Calcuta va implantar aquesta cultura del patiment a les cases de les missioneres de la caritat, la seva organització, on lligaven els nens als llits i solament donaven aspirines als pacients terminals. Encara avui en dia, aquestes monges es neguen a donar medicaments a malalts en general, inclús s'han donat casos on s'han negat a traslladar al malalt a l'hospital davant d'una infecció important. Chatterjee va comparar un centenar de testimonis de metges, voluntaris i escriptors per concloure que la monja va portar la simplicitat a tal extrem que permetia pràctiques com la reutilització d'agulles hipodèrmiques, que es rentessin amb llençols plens d'excrements juntament amb els plats per alimentar malalts.

Aquest metge va reconèixer que després de la mort de Teresa de Calcuta, les cases gestionades per l'ordre van començar a prendre's més seriosament les pràctiques sanitàries. El 1994, Aroup Chatterjee va rebre l'encàrrec d'ajudar en un documental crític de Channel 4, de la BBC, titulat «L'àngel de l'infern», va ser presentat per l'escriptor i periodista Christopher Hitchens. En el seu llibre posterior revela que Calcuta tenia menys interès a ajudar als pobres i malalts que en dedicar els seus esforços a l'expansió de les seves creences fonamentalistes de l'Església Catòlica i romana. Ella va respondre a les crítiques dient «no hi ha una cosa més bonica que veure als pobres acceptar la seva sort, patint com la Passió de Crist. El món guanya molt amb el seu patiment». Calcuta defensava que «el món guanyava amb el patiment dels pobres», però ella va anar a un hospital modern dels Estats Units quan va requerir cures intensives.


Comentaris

envia el comentari