IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

El matrimoni que va morir a l'Empordà per una rierada va salvar la vida a cinc joves en un accident

Un dels que van sobreviure a l'accident ha dedicat unes tendres paraules als dos ancians després de confirmar-se la mort de l'home

Vehicle del matrimoni que va desaparèixer a l'Empordà | EFE

El cas del matrimoni desaparegut a l'Empordà el passat divendres ha commocionat Catalunya. Després de l'aparició del cos de la dona durant el matí de dissabte i a la reactivació de les tasques de cerca de l'home, encara desaparegut, les xarxes socials han viscut un episodi molt emotiu gràcies a l'homenatge que els ha fet un home a Facebook. Segons ha explicat a la seva publicació, David Arnau va patir un accident de cotxe a la carretera que va de Peralada a Garriguella que va estar a punt de costar-li la vida a ell i a quatre companys més. Recorda l'episodi per l'ajuda d'un matrimoni, que van esperar amb ell i la resta de víctimes de l'accident fins que van arribar els serveis d'emergència. El matrimoni que va ajudar-lo fa 30 anys és el mateix que el passat divendres va ser arrossegat per la rierada a Masarac.

David Arnau, protagonista d'aquesta història, explica a la seva publicació que després que els serveis d'emergència ajudessin les víctimes, el matrimoni els va dur a l'hospital de Figueres. Ell defineix el matrimoni com «una parella d'àngels de la guarda que van aparèixer del no-res per rescatar-nos del pànic i la desesperació». Explica que en els últims 30 anys se'ls ha trobat en més d'una ocasió, l'última fa només quinze dies a Garriguella. Amb la publicació, David Andreu vol homenatjar el matrimoni després del tràgic accident, i així agrair-los la seva ajuda i dedicar-los el seu record amb el següent text:

Aquest mes d'agost farà 30 anys que un accident de cotxe a la carretera comarcal que va de Peralada a Garriguella va estar a punt de costar la vida a cinc joves garriguellencs, un dels quals era jo. Probable excés de velocitat, pèrdua de control, xoc brutal amb un bloc de ciment, volta de campana i sensació de caure per un abisme negre. Quan vaig recuperar la consciència, vaig sortir arrossegant-me com vaig poder pel vidre del darrere, mentre un dels amics, que havia pogut sortir abans que jo, em cridava des de fora que corregués, que el cotxe perdia gasolina. Sense saber res dels altres ocupants, vam avançar penosament enmig d'una nit sense llums fins a una casa propera, on vam cridar i picar la porta sense cap resultat. Al cap d'una estona, com de miracle, va aparèixer un matrimoni amb el seu cotxe i ens va trobar estirats a terra, bruts i ensangonats. Van esperar amb nosaltres que arribés ajuda per als nostres amics, i un cop ells van ser atesos ens van dur volant cap a l'hospital de Figueres. Per mi, aquell matrimoni ha estat sempre com una parella d'àngels de la guarda que van aparèixer del no-res per rescatar-nos del pànic i la desesperació. Cada cop que ens hem trobat --poquíssimes vegades en aquests 30 anys-- els he transmès el meu afecte i la meva gratitud eterna. Casualment, vaig coincidir amb ella fa tot just quinze dies a la Cooperativa de Garriguella, i em va obsequiar, com sempre, amb el seu ample somriure i la seva amabilitat. Es recordava molt de mi, em va dir. Es deia Rosa.

Aquest matrimoni és el que va ser arrossegat per una rierada fatal divendres a la nit, a Masarac. El cos de la Rosa l'han trobat aquest matí. A ell, el Tete, encara l'estan buscant. Malauradament, jo no he pogut agafar el cotxe i anar-los a rescatar, com van fer ells amb mi aviat farà 30 anys. Per això no m'he pogut estar d'escriure aquestes línies per dedicar-los el meu record i les meves llàgrimes. Fins a sempre, àngels. :'-( 


Comentaris

envia el comentari