IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Els municipis que limiten amb la muntanya de Montserrat estudien convertir-se en comarca

Vuit poblacions debaten una nova organització territorial per millorar la seva situació administrativa i conviden a altres municipis a sumar-se a la iniciativa

Les vuit poblacions reivindiquen una reorganització territorial que millori la seva situació administrativa | Cedida

Els municipis que limiten amb la muntanya de Montserrat defensen que tenen una identitat cultural i territorial pròpia, una composició demogràfica similar i vincles socials i econòmics. Segons informa 'La Vanguardia', els pobles en qüestió són: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa, Sant Esteve Sesrovires i el Bruc, que formen part de la plataforma El Montserratí es Comarca, que pretén obrir un debat sobre aquesta realitat. Les vuit poblacions reivindiquen una reorganització territorial que millori la seva situació administrativa. Per aquest motiu, representants socials i polítics dels municipis integrats en aquesta entitat van protagonitzar a principis de juliol un acte a Martorell amb l'objectiu d'informar sobre la seva voluntat de tallar vincles amb l'Anoia i el Baix Llobregat i avançar amb la creació de la comarca número 43, que s'anomenaria Montserratí.

Segons asseguren els vuit municipis, el projecte es troba en una fase embrionària i, encara que no està clara la seva delimitació, Martorell es posiciona com la capital més probable. «Sense tenir en compte la ciutat de Barcelona, Martorell és una de les primeres destinacions laborals de la zona involucrada i un dels eixos de desenvolupament de Catalunya» sosté el manifest de la plataforma que van fer públic a l'acte de presentació. «El Baix Llobregat és una comarca artificial que es va generar al voltat d'un riu i una autovia. Els pobles del delta, del centre o de la zona nord no tenim res a veure. Les comarques responen sempre a una lògica social o territorial i aquesta només té una realitat administrativa, res més», afirmava l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, el dia de la presentació oficial. La voluntat del moviment és debatre i convidar a més municipis de l'Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Bages amb les mateixes característiques territorials, perquè valorin unir-se al seu projecte comarcal. «El següent pas és que cada nucli estudiï els pros i contres de formar part de la nova delimitació territorial del Montserratí», tal com explica Aleix Escursell, membre de la plataforma i del grup municipal de la CUP a Esparreguera.

Aquests vuit municipis se senten connectats per una identitat comuna, tant regional com cultural. Escursell ho anomena «vents de Montserrat». Descriu un sentiment d'unió intern que, en canvi, no comparteixen amb les respectives comarques, a les que responsabilitzen de certes desigualtats territorials. «La realitat és que, al final, totes compartim problemàtiques administratives perquè som considerades perifèries de nivell comarcal i això es tradueix en una clara desatenció». A més des de la mateixa plataforma asseguren que: «No es tracta d'una comarca inventada, el Montserratí és una realitat històrica que ja es plantejava a principis del segle XX». L'any 1924 es va proposar la comarca del Martorell, on van participar municipis del nord del Baix Llobregat. Per aquest motiu, els integrants de la plataforma tenen clara la seva posició i creuen que pertànyer al Montserratí els beneficiaria econòmicament i estratègicament. Tot i això, també existeixen opinions oposades. Com és el cas del municipi d'El Bruc, l'única població de l'Anoia que forma part de l'entitat, que encara està estudiant la seva posició definitiva, ja que existeixen diferents punts de vista dins de l'Ajuntament. Qui sí que té clar que no formarà part del Montserratí són diferents municipis del Bages, tot i que alguns mitjans de comunicació els haurien inclòs a la nova demarcació. Davant aquestes ambigüitats, la Plataforma demana que tots els municipis valorin els seus propis interessos. Segons expliquen els impulsors «actualment no existeix un mapa delimitat, sinó un espai de treball amb la intenció d'obrir el debat. I sobretot recollir adhesions en l'àmbit ciutadà». De moment ja han fet els primers contactes amb el Departament de Governació de la Generalitat, però queda molta feina per fer i buscar consensos. Avui en dia del que no hi ha dubte és que tots comparteixen un emblema natural de Catalunya, que marca el seu paisatge quotidià i els hi donaria nom si arriben a ser la comarca número 43.


Comentaris

envia el comentari