Sara Carbonero està passant, sens dubte, per un dels moments més difícils de la seva vida. Després de ser diagnosticada de càncer d'ovari i ser intervinguda fa un parell de mesos, ara ha d'iniciar un llarg i dur tractament a Madrid. Però com a bona periodista, la dona d'Iker Casillas ha decidit ofegar les seves penes amb l'escriptura.
I, a més a més, ha volgut regalar les seves línies de confessió i inspiració als seus seguidors d'Instagram. D'aquesta forma, Carbonero ha fet pública una carta resum del seu estiu, segurament que molt estrany, però a la vegada amb una llum especial que li està fent valorar la joia dels petits moments. Admetent que està sent un estiu diferent, la periodista explica que «les setmanes transcorren entre metges, proves, incerteses, maletes, molta improvisació d'última hora, estones d'alleujament, però sobretot estan plenes de moments molt intensos que estic assaborint com mai».
[predef]cor-i-famosos-catalunya-168[/predef]
La bonica anècdota amb seu fill Martín
«De sobte les coses més quotidianes i banals del món han deixat de ser-ho per a convertir-se en instants únics i màgics. Molts problemes han marxat de cop. Sento a la meva gent més a prop que mai i m'estic rient, crec que com mai ho havia fet abans. Perquè la vida és així, un canvi constant, un regal preciós però enverinat. Una rosa amb espines, com la que m'ha portat aquest matí del parc Martín al llit». En aquest sentit, Carbonero ha explicat la bonica històrica que implica al seu fill gran i que demostra de forma simbòlica moltes situacions de la vida
«Quan li he preguntat que si s'havia fet mal en agafar-la, m'ha dit que sí, que de fet s'havia punxat, però que valia la pena per donar-me la sorpresa. Després li hem tret les espines i l'hem ficat en un gerro amb aigua», escrivia.
Finalment, la dona d'Iker Casillas posava punt final a una sincera i personal carta tot reflexionant sobre que: «Tenia tota la raó, perquè la rosa no deixa de ser bonica per tenir espines, ni les espines deixen de fer mal perquè tinguin roses. Sempre hi ha alguna cosa de dolor en les coses boniques i molt de bellesa en l'adversitat. I en aquestes estem, aconseguint que les bones estones superin amb creus els menys bons. Perquè com diria el gran Andrés Montes, la vida pot ser meravellosa».
