La figura del rei Joan Carles continua generant molta controvèrsia. Han estat molts, de fet, els qui han volgut treure l'entrellat sobre el monarca emèrit, tot i que ningú ha estat tant aplaudit com els productors del documental 'Yo, Juan Carlos, rey de España'. Realitzat l’any 2014 per l’escriptora francesa Laurence Debray i el cineasta Miguel Courtais Paternina, la peça va tenir un enorme ressò a França, encara que mai es va arribar a emetre a Espanya.
'Yo, Juan Carlos, rey de España', estrenat a França el 2016
Encara que els mitjans de comunicació espanyols mai han tingut l’oportunitat, el cert és que Joan Carles I va concedir algunes declaracions dels aspectes més importants de la seva vida a mitjans estrangers. Ara, l’autora del documental que va emetre’s a França fa gairebé tres anys, ha demanat permís al rei emèrit per publicar l’entrevista a la revista francesa 'Point de Vue', la qual ha sortit com exclusiva a la portada.
L'exili de Joan Carles I
La infància del rei emèrit no va ser pas senzilla. Joan Carles I va haver de viure en l’exili, residint a Roma, Suïssa i Portugal. En l’entrevista explica com va ser l’experiència de tornar al nostre país: «No vaig descobrir el meu país, Espanya, fins al 1948, quan tenia 10 anys. Vaig parlar francès abans que espanyol. Estava molt emocionat quan vaig arribar a l’estació. I totalment horroritzat, envoltat de persones més grans que jo no coneixia», relatava el monarca.
El desafortunat accident que va viure el monarca
La pèrdua del seu germà petit Alfons va ser el moment més difícil al qual va haver d’enfrontar-se el rei emèrit quan era un nen: «Érem molt propers. L’estimava moltíssim. Era molt simpàtic i despert. Jugava molt bé al golf. El continuo trobant molt a faltar. No poder tenir-lo al meu costat, no poder parlar amb ell… Però la vida ha de seguir endavant».
El dia 29 de març de 1956, la pistola amb la qual jugava Joan Carles, que aleshores era un adolescent, es va disparar i va ferir de mort al seu germà Alfons. El monarca es va sumir en una profunda depressió i la tragèdia va declarar-se tabú en 'Zarzuela'. Mai s’ha parlat del tema fins ara, 60 anys més tard.
El rei emèrit confessa que el seu pare va ser el seu mentor
Joan Carles I va explicar a l'entrevista que la relació que mantenia el seu pare amb el dictador Franco no era estable. Quan passava per un bon moment, el monarca podia estudiar a Espanya, però si passava per una mala època, havia de marxar a Portugal.
«Tenia 10 anys quan vaig conèixer a Franco. No vaig tenir cap altra opció que acceptar-lo. Franco no va ser el meu mentor. Va ser el meu pare, malgrat la distància. Franco era una persona hermètica que no parlava gaire. M’examinava tota l’estona i intentava desxifrar-me».
L'admiració pel seu pare
Tal com va confessar el rei emèrit, el seu pare «era una persona fantàstica, de gran qualitat humana. Va ser el meu millor conseller i el meu millor amic. Em va inculcar l’amor per Espanya i per la llibertat. Ell va sacrificar la seva posició de cap de família. Ens enteníem tan sols amb mirar-nos. Sempre he tingut un gran respecte i una gran admiració cap al meu pare».
La mort del seu pare va ser un altre cop dur per a Joan Carles I. Tot i no haver mantingut una relació més propera per circumstàncies externes, li professava molt afecte: «Perdre el meu pare també va ser un moment realment dur, era el meu aliat més fidel. Li explicava tot. El vaig enterrar com a rei, s’ho mereixia. Va dedicar tota la seva vida a Espanya, va sacrificar la seva persona pel bé d’un país. Aquesta és la grandesa d’aquell home i vaig tindre la sort que fos el meu pare».
D'altra banda, també dedica una part del documental a la seva àvia, la reina Victòria Eugènia, i li dedica unes paraules plenes d’afecte: «La meva àvia era una segona mare per a mi. Era una dona excepcional, amb un caràcter fort. La vaig estimar molt. Va exercir un paper molt important a la meva vida. La relació amb la meva mare també era excel·lent. Recordo que cuinava molt bé, li encantava».
Cap menció a la seva dona, la reina Sofia
Malgrat que no fa cap menció a la seva dona, la reina Sofia, sí que dedica unes paraules als seus fills durant l’entrevista. Explica que sempre ha procurat estar pendent d’ells: «Sempre he intentat estar a prop d’ells. Les meves filles es van casar i van marxar de casa. Felip es va quedar. Vam tindre l’oportunitat de veure’ns a soles, menjar junts, comentar l’actualitat, debatre… Aquells moments privilegiats van ser molt importants».
És evident el gran afecte que Joan Carles professa al seu fill Felip. En aquell temps, quan va realitzar l’entrevista, Felip encara no era rei d’Espanya, però tot i això el seu pare tenia la certesa que seria un bon monarca: «No s’ensenya a ser rei. Es poden transmetre els valors i donar exemples, però és necessari aprendre aquest ofici per un mateix. Felip ho farà a la seva manera. I ho farà molt bé».