Estava menjant en un restaurant, quan de sobte va veure el que passava i va voler actuar

La història t'entendrirà

Tendra història la d'aquest noi. En Timothy es trobava un dia menjant en una hamburgueseria quan va viure una història que el va fer reflexionar. Després de veure el que passava davant dels seus ulls va decidir actuar i, en tornar a casa, va voler explicar tot el que havia viscut. Una història que val la pena llegir.

«Estic assegut aquí, en un McDonalds, prenent un Sprite. D'acord, és el meu tercer Sprite. I la dona de la cantonada està esperant... Porta aquí des d'abans que jo arribés. Entra un home amb un nen petit, d'uns tres anys, si és que els té. "Se suposava que havies de ser aquí fa una hora" diu ella, una mica molesta. "Bé aquí estic, i aquí està ell". L'home es gira per sortir per la porta. "Ei! Tens un parell de dòlars perquè pugui comprar una hamburguesa? Tot el que tinc és per comprar-li un Happy Meal". Ell mira al voltant per veure si algú mira. "Què et donin, morta de gana", diu abans de marxar. Ella belluga el cap i camina cap al taulell amb el nen. Demana un Happy Meal per a ell. L'adolescent que els atén li comunica que li falten 37 cèntims per poder pagar. Ella i el seu fill surten fins al cotxe, on s'endinsa a la recerca de la resta dels diners. S'asseuen amb el Happy Meal en una taula i ella li prepara el menjar i el diminut refresc. Li pregunta al nen si la mare pot agafar una patata fregida, i el petit n'hi dóna una que acaba de mossegar. (Ric per a mi mateix). Camino fins a la màquina de refrescos i omplo el meu got. Powerade aquesta vegada. L'adolescent del taulell està recarregant els tovallons. Li dono la meva targeta de dèbit. I li dic que li porti dues dobles, unes patates fregides grans i una beguda gran de la meva part. Li demano que no li digui que els hi envio jo. Escric una nota en un tovalló amb el meu bolígraf de la feina. "Mantingues el teu cap ben alt i segueix sempre endavant. Tu pots. Ho aconseguiràs. :)" Em torna la targeta de dèbit i camina fins a la taula per lliurar-li la safata de menjar. "T'han comprat això", "Qui?", "Se suposa que no he de dir-ho, però no he estat jo", li diu i torna a la barra. Ella llegeix la nota i les seves llàgrimes li comencen a caure per les galtes. Omple el got de refresc i comença a menjar. El nen li canvia una nugget de pollastre per un mos d'hamburguesa. (Ric de nou per a mi mateix). Després d'acabar-se el menjar, surten del local. En passar pel meu costat somric al nen i la miro a ella, que em xiuxiueja "Gràcies". "Per què?", li murmuro jo. Ella somriu. Jo li pico l'ullet. Miro al nen i els desitjo un bon dia :) La vida és dura. Però sempre es pot fer la vida d'un altre més fàcil. Les petites coses causen un gran impacte. Per a qualsevol mare o pare solter que es trobi en la mateixa situació... Mantingues el teu cap ben alt i segueix sempre endavant. Tu pots. Ho aconseguiràs - Timothy»

La història pot trobar-se al perfil de Facebook del noi.


Comentaris

envia el comentari