L'estrena de la nova temporada de 'Pesadilla en la cocina' no podia començar d'una altra forma: en gran. Chicote té part del cel i l'altra guanyada i és que és curiós com, després de 6 temporades que haurien provocat un infart a qualsevol altre presentador, el xef segueix a peu de canó visitant restaurants on regna l'hecatombe, la porqueria i la mala educació. Anit, poc va variar la cosa.
Chicote, esperançat, aparca el seu cotxe i presencia l'obra. Sense Ilíada ni Divina Comèdia, sense Homer ni Dante Alighieri, però amb un panorama infernal a Jerez de la Frontera —amb fogons inclosos— i un resultat espantós: croquetes 'farinatas', truites de marisc—congelades, per descomptat— i un aflorament de nervis en el xef.
Cert és que per a aguantar el que es va veure ahir a 'Pesadilla en la cocina' cal tenir un màster en impassibilitat. Des del menjar insípid, fins a la mare del propietari, que, creient-se marquesa, gairebé obligava l'equip del 'Mosto Tejero' a besar-li els peus. Ara bé, el fill, de professió agricultor, tampoc és que quedés exempte: vestit amb un barret i un afany per l'ús constant de grolleries, va protagonitzar la màxima expressió humana de l'histrionisme. Era evident que tard o d'hora, tot esclataria.
Del creador de #PimPamTrucuTrucu llega "¡Que es un tractor. #QueNoEsElTitanic!" @albertochicote en estado puro #PesadillaMostohttps://t.co/zhxEliuxlzpic.twitter.com/S0UoA7ilFn
— pesadillaenlacocina (@pesadillacocina) October 3, 2019
I així va ser. Tot i que el millor del menú va ser l'aigua —o almenys això va dir Chicote—, el que segurament va preferir l'audiència va ser la contesa entre els cambrers, que va tenir lloc a mig capítol, més o menys. No fou un simposi, ni per remei, sinó una baralla infructuosa i xarona «a grito pelao». «Para ja o vine aquí, que et fotré un 'botellazo'», li va dir Marco a Antonio, qui l'havia comparat escenes abans amb un professional del circ. Una tempesta imperfecta. Chicote i el desautoritzat amo del 'saloon del far west andalús' van poder, gràcies a la seva corpulència, detenir els milhomes, que no van mirar prim malgrat les càmeres.
Arrancada de temporada indigesta
A pesar que aquests enfrontaments solen ser freqüents pràcticament a cada episodi, Chicote, esgotat i visiblement sense paciència, va etzibar: «Això no m'ha succeït en la vida. No tinc paraules per al que ha passat. Eren com dos verros». Quin inici de temporada, de debò. Jo, personalment, no vaig poder acabar el capítol però ni els espòilers ni el menjar del 'Mosto Tejero' deixen amb pitjor gust de boca que el tracte vist entre els dos companys de treball.