Marisa Martín-Blázquez és una de les col·laboradores de televisió més reservades. Tanmateix, això no l'ha deixat exempta de rebre crítiques en les seves xarxes socials cada vegada que apareix públicament i, farta de rebre una gran quantitat de comentaris burlant-se del seu físic, la periodista ha decidit explicar la malaltia neuromuscular que pateix des de jove.
«Avui he decidit explicar-vos una cosa meva i molt íntima. Hi ha molta gent que en les meves xarxes socials, i sense coneixement de causa, fa sorna i burla d'alguna cosa que es veu a la cara», ha començat explicant Marisa Martín-Blázquez, al costat d'una sèrie d'instantànies seves. «Em diuen que deixi d'operar-me, que què m'he fet a la cara. Fins i tot, si busques al Google el meu nom, una de les primeres coses que trobes és: 'Marisa MB, ull'».
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Marisa Martín-Blázquez revela la malaltia que pateix
Així, la col·laboradora de 'Viva la vida' ha revelat que amb 23 anys li van diagnosticar miastènia greu, «una malaltia neuromuscular autoimmune i crònica, caracteritzada per graus variables de debilitat dels músculs esquelètics (els voluntaris) del cos». Marisa Martín-Blázquez fa més de vint anys que conviu amb aquesta patologia i, encara pateix crisi ocasionalment, ha après a conviure-hi. Totes dues es porten «relativament bé» i es respecten. «Intentem no fastiguejar-nos».
La miastènia greu «comença amb un quadre insidiós de pèrdua de forces, que es recuperen amb el descans, però que reapareix en reiniciar l'exercici. Sol iniciar-se en els músculs perioculars». A més, la periodista ha assenyalat que la característica principal d'aquesta malaltia és «una debilitat muscular que augmenta durant els períodes d'activitat i disminueix després dels períodes de descans».
D'aquesta manera, alguns músculs, com els ulls i les parpelles, es veuen afectats per la miastènia greu. La col·laboradora també ha enumerat alguns dels símptomes, com el cansament agut o la falta de força muscular: «Els músculs que controlen la respiració i els moviments de coll i de les extremitats també es poden veure afectats, però, per fortuna, més tardanament».
La importància de l'esport
Marisa Martín-Blázquez també ha aprofitat l'oportunitat per conscienciar de la importància de fer activitat física, sobretot per a les persones que, com ella, pateixen miastènia greu. «Mai he deixat de fer esport. Aquest m'ha salvat. La meva malaltia crònica i autoimmune va començar a alentir la seva evolució gràcies a ell».
«L'esport, moltes vegades, és la millor de les medicines. Jo segueixo, de manera disciplinada, les pautes mèdiques del meu neuròleg i el meu metge, però l'esport ha fet que la miastènia greu i jo siguem bones companyes de viatge de vida». «Gràcies al meu entrenament de força, no només he reduït la meva debilitat muscular, sinó que soc més fort que moltes persones sanes i que no pateixen la malaltia». Per aquest motiu, la periodista ha animat els seus seguidors a fer activitats físiques.
La lliçó de Marisa
Marisa Martín-Blázquez ha volgut fer pública la seva malaltia per demostrar que en la majoria d'ocasions les crítiques que rep la gent es fa sense coneixement previ de la situació per la qual pot estar passant una persona, una cosa que hauria de canviar. «De vegades critiquem (m'incloc) sense saber, fem judicis de valor erronis i podem fer mal», ha subratllat la periodista. «Soc imperfecta i malalta crònica i m'estimo».
«No vull que us sembli res especial, no necessito que ho lamenteu. Estic bé i he après a conviure amb la meva malaltia». La periodista ha finalitzat el seu missatge solidaritzant «amb els que pateixin qualsevol tipus de malaltia i no són ben vistos per qui es creuen perfectes i propietaris del saber i del poder a força de la seva falta d'empatia i ignorància».