IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Fito Luri vol que 'Planetes Càlids' sigui un disc «molt positiu, molt optimista i que generi bones vibracions»

El cantautor reusenc valora el nou disc i la seva situació professional actual

Fito Luri ens parla de Planetes Càlids | Kasba Music

El cantautor reusenc Fito Luri acaba d'estrenar disc i es prepara per al concert de presentació dels seus Planetes Càlids, que tindrà lloc el pròxim diumenge, 12 de febrer, a les 18 hores al Teatre Bartrina de Reus. Hem pogut parlar amb el músic reusenc sobre el seu nou treball, el seu procés creatiu, el concert de presentació i el seu emotiu retrobament amb la infermera que el va atendre quan es trobava ingressat a l'Hospital de Bellvitge, i a qui va dedicar una cançó del nou disc, «Habitació 21», entre altres temes relacionats amb la música i del calendari que l'espera amb la presentació de Planetes Càlids.

—Ens pots explicar d'on surten aquests Planetes Càlids?

—El nom del disc és una part d'una cançó, «Estaré a la Simona», que parla que res no t'ha d'aturar, has d'anar fent, has de seguir sense parar i «travessant Planetes Càlids». No sabia quin títol ben bé posar-li i, anant repassant i revisant les lletres, vaig veure que Planetes Càlids era un bon títol. Cada cançó té la seva calidesa i com que és un disc que intento que sigui molt positiu, molt optimista i que generi bones vibracions, al final vaig decidir que aquest nom adequat, perquè cada cançó és com un planeta.

—Com es preveu el concert de presentació del dia 12 de febrer? El Teatre Bartrina és un lloc especial per tu, oi?

—Doncs molt bé. N'estic molt content perquè encara falten uns deu dies i estan gairebé totes les entrades venudes. Sí, és un lloc especial perquè al Bartrina he fet concerts molt bonics i he tingut la sort que sempre s'han omplert. Però també acostumo a fer aquest tipus d'actuacions al Bartrina perquè és un teatre nou i tècnicament és un escenari molt còmode per actuar-hi. A vegades, m'agradaria fer coses en altres llocs, però el que em dóna tècnicament el Bartrina no és fàcil de trobar.

—Com és el teu procés creatiu? Tens alguna influència musical o literària clara?

—Jo cada dia escric o componc, i a partir d'aquí, hi ha cançons que es queden a la memòria i les vaig acabant de compondre i de perfilar, o hi ha altres cançons que les faig en mitja hora i queden ja perfilades, o n'hi ha moltes que es queden al calaix o potser només són idees que ja ni es converteixen en cançons. D'influències en tinc moltes, perquè musicalment no tinc cap prejudici. Escolto de tot, menys música més artificial, però puc escoltar des de jazz fins a cançó d'autor. I en l'àmbit literari, tampoc tinc gaires prejudicis. El cert és que m'agrada mamar de tot una mica i mai em tanco en banda en aquest aspecte, no tinc gaires manies.

—Fa poc et vas poder retrobar amb la Fina, la infermera de l'«Habitació 21». Com va ser?

—Va ser molt xulo. Quan vaig fer la presentació del disc aquí Reus vaig explicar una mica la història de cada cançó, de què anava. L'Esteve Giralt, de RAC1, quan va sentir d'on venia «Habitació 21», es va posar en contacte amb el programa Islàndia, que de seguida va organitzar el retrobament. Va ser una escena molt bonica perquè jo, d'aquesta dona, no en recordava ni la cara que tenia, però sí que recordava la seva veu i el que havia fet per mi. Va ser molt bonic poder veure qui era i parlar-hi. Ara està pendent que vingui un dia a dinar a casa.

—Amb aquest disc has treballat per primer cop amb la discogràfica Kasba. Hi ha molta diferència?

—Ha estat molt agradable. Jo fins ara havia treballat sempre amb autoedició perquè, avui en dia, amb les plataformes digitals que hi ha disponibles no veia necessari treballar amb una discogràfica. Però la cosa es va anar fent gran, de mica en mica, i vaig considerar que aquest disc l'havia d'editar amb una discogràfica, perquè hi havia coses que se m'escapaven de les mans. I Kasba són una gent que em deixa prou llibertat i amb qui de seguida vam trobar un punt en comú, idoni per les dues parts. Ens trobem molt còmodes amb la manera de fusionar de l'un i de l'altre, i la veritat és que puc fer el que vulgui. No en tinc cap queixa, però em fan treballar molt. Jo estava acostumat a fer promoció local i ara he de fer promoció a gran escala.

Planetes Càlids s'ha finançat amb un procés de micromecenatge a la plataforma TotSuma. Com va anar?

—Va anar molt bé perquè de seguida vam assolir l'import que necessitàvem, i fins i tot el vam sobrepassar una miqueta. Des que vam començar la campanya vam veure que assoliríem l'objectiu econòmic, fet que ens va tranquil·litzar. De vegades quan engegues un projecte d'aquest tipus no saps ben bé com anirà, però en aquest cas vam poder veure, de seguida, que aniria bé.

—Es pot viure de la música actualment?

—Es pot si ho complementes. Per exemple, jo faig música per teatre, tinc un projecte d'espectacles familiars i per a nens, col·laboro amb altres propostes de cultura, teatrals o musicals. Si complementes, de tot, en pots «malviure» i anar tirant.

—Enguany, celebres els quinze anys de carrera en solitari. Com la descrius?

—Costa de descriure perquè són molts anys ja, però diria que els he passat «solitàriament acompanyat», perquè sempre he tingut la sort que, tot i fer el que se'n diu «cançó d'autor» o parlant en plata, cantant el que escric, sempre he estat molt ben acompanyat de molts bons músics, que sempre m'han ajudat molt. Gràcies a ells he pogut tirar endavant tots els projectes que tenia al cap. I no només això, sinó que el meu entorn més proper, els amics, la família, també és una part clau en tota la meva carrera. Perquè, en definitiva, un pot fer el que vulgui fins a cert punt, però si tens fills com és el meu cas, intentes buscar un equilibri, i el meu entorn, sempre m'ho ha posat bastant fàcil.

—Trobes a faltar alguna cosa de l'època de La Padrina o de Cafè París?

—No, perquè era una altra època. Va ser una època molt bonica, però eren uns altres temps i no cal tornar-hi.

—I el futur, com es veu? Hi haurà gira de Planetes Càlids?

—Sí, i tant! Comencem al Teatre Bartrina, el dia 16 serem a l'FNAC de l'Illa Diagonal de Barcelona i després, sé que hi haurà més presentacions del disc a Barcelona. També sé que aniré a festivals de música, però els de la discogràfica no m'ho volen dir perquè saben que se m'escaparà, i com que els festivals encara no s'han presentat, i val més que no m'ho diguin. Sé que hi ha un parell de festivals que es fan a Girona, i que segurament hi actuaré. Hi ha una actuació confirmada a l'agost al Priorat, a Cornudella de Montsant. I potser tocaré al Magatzem de Tarragona, però de moment, no està confirmat.

Aquí teniu un tast de 'Planetes Càlids' amb el seu single «Horitzons despentinats»:


Comentaris

envia el comentari