IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Homs denuncia Rajoy a la fiscalia per «prevaricació i desobediència» al Tribunal Constitucional

El diputat del PDeCAT vol fer-ho servir com «a prova del cotó fluix» per evidenciar que se'ls persegueix per les idees, «per haver posat les urnes»

Francesc Homs, a la seu del PDeCAT aquest dilluns | CatalunyaDiari.cat

El portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha presentat una denúncia contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, contra l'exministre de Sanitat Alfonso Alonso i contra l'ex-secretària d'estat de Serveis Socials Susana Camarero, per haver desobeït les sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre les subvencions estatals amb càrrec a l'assignació tributària de l'IRPF. En una roda de premsa aquest dilluns a la tarda, Homs va explicar que els acusa de possible desobediència i prevaricació administrativa. Entén que la denúncia suposa un «repte» per la fiscalia i creu que aquesta serà «la prova del cotó fluix» per evidenciar que se'ls «persegueix per les idees, per haver posat les urnes».

Homs va presentar aquest dilluns al matí la denúncia davant la Fiscalia Provincial de Barcelona perquè es querelli contra Rajoy, Alonso i Camarero, i que en fer-ho «utilitzi els mateixos arguments» que es facin servir en contra polítics catalans pel procés participatiu del 9-N. «N'hi ha que s'han passat de la ratlla», va dir Homs en roda de premsa aquest dilluns a la seu del partit. Va posar d'exemple les deu sentències en què el TC dóna la raó a la Generalitat en el conflicte de competències per una resolució estatal en què es convocaven subvencions per a programes d'interès general a càrrec del 0,7% de l'IRPF. L'última, aquest gener.

«El TC diu clarament que qui és competent per convocar i gestionar les subvencions vinculades a l'IPRF davant del tercer sector és la Generalitat, i no l'Estat», va argumentar Homs. De fet, el portaveu del PDeCAT al Congrés va explicar que la denúncia es basa en aquest element i dos més: «la reiterada omissió d'una obligació legal», va dir Homs en referència a una setantena de sentències des del 1992 sobre el caràcter exclusiu de l'assistència i els serveis socials, segons argumenta la denúncia. I el tercer factor: que «els denunciats van incomplir amb coneixement de quina era la conseqüència d'aquelles sentències dictades pel TC». 

Per tot això, va concloure Homs, la fiscalia «hauria d'incoar un expedient per una acusació formal per possible delicte de prevaricació i desobediència» basant-se en els articles 404 i 410 del Codi Penal. En aquest sentit, Homs pretén «girar en contra seu» els arguments que fa servir la Fiscalia i l'Estat en el cas del 9-N. «Tenim tot el dret del món a defensar-nos i si cal utilitzant els seus arguments posant-los com si fossin un mirall», va apuntar. «Hi ha coses que s'han de desemmascarar». I en aquest sentit, vol que aquestes sentències i les «desobediències» del govern espanyol serveixin com a «prova del cotó fluix» per demostrar que el judici del 9-N és polític: «Hi ha qui considera que se'ns persegueix per haver desobeït. Ara tindran la prova del cotó fluix per interposar querelles pels qui han desobeït davant sentències fermes. I si no, senyal que se'ns persegueix per idees, per haver posat les urnes», va reblar.

«Si per allò se'ns acusa de prevaricació i desobediència, imagini's per deu sentències consecutives», va exclamar Homs en roda de premsa. En aquest sentit, Homs va afegir que al govern espanyol «no li passa res, ni veig cap fiscalia promovent actuacions ni líders polítics posant-se les mans al cap. Veurem la reacció de la fiscalia i de l'Estat ara», replicava defensant la tesi que la denúncia que va presentar és un repte per la fiscalia. Quan li van preguntar si la fiscalia hauria de demanar en aquest cas també inhabilitació per Rajoy i els membres del seu govern, Homs va contestar: «El que posem de manifest és que la fiscalia hauria d'actuar amb congruència amb ella mateixa. Però és cert que la fiscalia ha tingut moltes posicions». En aquest sentit va recordar que per unanimitat la junta de fiscals catalans va considerar que no hi havia motiu per a una querella en el cas del 9-N i que després «per imposició van canviar de criteri i ara són uns entusiastes de la posició expressada per representants polítics del PP. En això estem. Davant d'aquesta denúncia no sé com actuarà la fiscalia però sé quin valor té en el context d'un procediment que és de tot menys jurídic», va reblar.


Comentaris

envia el comentari