Jordi González fa uns mesos que està apartat de la televisió, des que finalitzés la primera edició de Secret Story. Fa uns dies, el presentador català ha concedit una entrevista a Catalunya Ràdio des de casa seva a Madrid.
Jordi viu amb les seves dues gosses als afores de la capital i, segons com es descriu, no li agrada gaire ser conegut.
«No soc una estrella de la tele, soc un treballador de la tele, fa 36 anys que soc un professional de la tele. Una estrella és un ésser envoltat d'un paperot que em fa angoixar, no faig 'photo-calls', no vaig a estrenes, no vaig als llocs on van els famosos. Em fa angoixa», ha revelat a la xerrada amb Roger Escapa.
«No estic en tensió a plató, estic més tens al súper quan una senyora em mira la cistella de la compra. Tenen morbositat per saber què compro. Si compro paper de vàter, perquè faig caca, galetes i festucs», expressava el català.
El que més odia Jordi González de presentar un reality
I és que el Jordi no suporta haver de mullar-se quan presenta un reality. «És pesat que em demanin que posicioni a favor d'un concursant o d'un altre. Que guanyi Pepa o Manuela m'és igual. Desperto manies, però està bé, vol dir que passes la pantalla», confessa.
També recorda el dia que «em va voler fitxar Telecinco per una pasta per fer el debat de Moros y cristianos em van pagar 100 milions de peles. Jo no volia marxar de TV3, però estava molt cansat. Telecinco em planteja fer un programa setmanal i jo li plantejo a la meva cadena que me'n passin a fer un de setmanal, i em van dir que no».
«No me'n vaig a Telecinco pels diners, marxo per tenir més tranquil·litat interior i vital. Els diners en aquella època no eren importants. Sí que és cert que a Telecinco em van pagar 100 milions de pessetes, a una criatura de vint-i-tants anys!», exclamava Jordi.
Alhora, Jordi deixa clar que «mai vaig perdre el cap perquè sé d'on vinc. Sé qui soc, he estat un nen amb problemes, era tartamut i molt gros i reien de mi», sosté a l'esmentada entrevista.
Com va perdre Jordi González la meitat de la fortuna?
A més, Jordi González no defuig a parlar sobretot el que va patir quan va començar la pandèmia de la covid. «El confinament em va fer sentir molt impotent, passava els dies molt tristos perquè les notícies eren descoratjadores. Em va crear una por terrible, em feia por per la gent que estimo, i la meva mort no em fa por, em fa por el dolor», sentència.
«Vaig haver de treballar a Supervivientes sense mascareta, anava només al meu cotxe a la tele 40 minuts per carreteres buides. Normalment no condueixo sol per Madrid perquè em fa por. I vaig perdre la meitat dels meus estalvis a la borsa», explica Jordi.
El presentador de Telecinco revela que «em vaig posar nerviós, tenia un quadre d'ansietat, i el psicòleg em va dir que dosifiqués la informació. No vaig patir mai depressió, però sí símptomes que podien portar a una depressió. Vaig començar a prendre un ansiolític a l'abril i a l'estiu ja no prenia la pastilla», explica.
«Em fa mandra tenir parella»
Sobre les seves addiccions sanes, Jordi González confessa que «no soc addicte a res, ni a la feina, només a la cafeïna i a les dades d'audiència. Fa temps que vull deixar de treballar, de trobar a faltar la tele, hi ha coses per experimentar. El meu pare era joier i es va jubilar als 68 i llavors li va fer mandra anar a la muralla xinesa que era el seu somni», explica Jordi a Catalunya Ràdio.
Finalment, Jordi aclareix que no té parella i no vol fer gaire per tenir-la. «Em fa mandra tenir parella, he tingut parella, he estat aparellat molt de temps, però m'agrada també no tenir-la. No demano excedències a la parella per anar al Carnaval. Soc de parella tancada, relacions sòlides, com no t'obliguen, ja que estàs dedica't en exclusiva», conclou l'entrevista.