Jordi Roca, sobre la seva malaltia: «L'única sortida és estar de bon humor»

El xef Jordi Roca, que pateix distonia des del 2010, explica que «el meu cervell es va desconnectar i vaig desaprendre a parlar»
Jordi Roca, a l'aparador del 'Rocambolesc' | CatalunyaDiari.cat

 

El xef Jordi Roca és un dels referents gastronòmics del món. Al capdavant d’El Celler de Can Roca amb els seus germans i encapçalant el projecte ‘Rocambolesc’, el cuiner s’ha erigit com una de les cares visibles de l’avantguarda de la cuina al nostre país. Des del 2010, però, Jordi Roca es veu forçat a conviure amb una malaltia neurològica: la distonia.

 

Quelcom que, segons ha explicat en una entrevista a ‘El Periódico’, no evita que sempre intenti treballar amb el millor dels seus somriures. «Seria bo donar valor a una situació així per després revertir-la. Algú em va preguntar com podia treballar i somriure amb tot el que em passava. L’única sortida, doncs, és estar de bon humor i encarar el futur amb optimisme», explica.

 

La distonia, la malaltia de Roca que va aflorar el 2010

El malson va començar l’any 2010. «L'octubre del 2010, vaig arribar al restaurant per al servei de nit, em vaig asseure al despatx davant l'ordinador i... 'Crack! 'Què passa?'», relata el xef mentre argumenta: «Intentava baixar el cap i no podia. Havia tingut tortícoli i allò era diferent. Em vaig espantar. El cap feia coses que no li havia ordenat. Tenia una reunió amb els meus germans. Vaig sortir amb la mà al coll i amb el cap alçat».

 

Jordi Roca durant la promoció del seu restaurant   | Cedida

 

Primers indicis d’una malaltia agreujada durant la primavera de 2016, quan es va quedar afònic de sobte. A causa de la disfonia, així mateix, el prestigiós cuiner relata que ha perdut el control del seu cap, tot i acumular més de 15 opinions mèdiques. «He visitat 15 metges amb diagnòstics i punts de vista diferents», assegura.

 

Jordi Roca: «Vull recuperar el control sobre el meu cos»

És el prec d’un Jordi Roca que explica com va viure la situació l’any 2010. «Preocupats, els meus germans volien saber què passava. No podia controlar el cap. Aquella nit, de fet, no vaig fer el servei i me’n vaig anar a dormir», explica un Roca que afegeix: «L'endemà notava el coll molt tens, però no tant. Vaig anar al fisioterapeuta i m’ho van arreglar tot. El cos estava perfecte, però el coll no».

 

Els germans Roca, en arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

 

Roca, finalment, tot i apuntar que «em vaig deprimir» —i més quan també va perdre la veu, moment en el qual relata que «el meu cervell es va desconnectar»—, viu la seva situació amb un somriure ala llavis i encara el futur amb «optimisme».

Comentaris