Jorge Cadaval no aconsegueix treure's del cap una de les pèrdues més doloroses de la seva vida. Aquest dijous va visitar El Hormiguero amb el seu germà César i, en recordar aquesta persona, no va poder evitar emocionar-se.
El duet d'humoristes va anar al programa d'Antena 3 per parlar del seu darrer treball al teatre. Es tracta de l'espectacle Todo por la Matria, que representen al Teatre Coliseum de Barcelona des del 7 d'octubre i es prolongarà fins al novembre al recinte català.
En la seva intervenció, Jorge va tenir unes paraules boniques per a alguns membres de la seva família que ja no hi són. Entre ells, els pares o el germà, Carlos, que va morir fa cinc anys a conseqüència d'un infart, i va aprofitar per explicar una anècdota d'aquest últim. Assegura que «el trobo a faltar diàriament, treballava al Banc Exterior d'Espanya i un dia li toca la caixa d'Hisenda». Entre ells dos hi havia una gran unió, fins al punt de considerar-se pràcticament «bessons».
També es va pronunciar sobre la pèrdua dels seus pares i va tractar d'aportar la seva visió particular de la vida. Va explicar que «la meva mare no es volia incinerar, ella em deia: "Poseu-m'hi amb el pare, amb una llum"». Ell li responia que «si estaràs morta, no veuràs res». Ha indicat que el progenitor «s'havia pagat la parcel·leta al cementiri, l'havia pagada tota la vida». Al cementiri es trobaven «la meva àvia Marina, de Catalunya, la mare del meu pare, la meva mare, hi havia de tot allà baix».
Era habitual que Jorge Cadaval, cada dues setmanes, acudís a visitar els seus éssers estimats, sobretot, la seva mare. El primer dia que va arribar a veure el seu pare es va asseure a la tomba del davant i li va dirigir unes paraules. «Pare, saps que no he vingut mai aquí, però la mare em pot», li va dir. «Hi vaig anar un fum, així vaig estar tot un any. La pèrdua em va doldre molt, i em dol», va revelar.
Arribat el moment se'ls va acudir treure'ls d'allà. Assenyala que «un dia se m'enllumena el cap i dic: «Trauré el pare i la mare d'allà, i l'àvia». La seva intenció era posar-los en un columbari. Quan treuen el seu pare comprova que «no hi havia els texans». Recorda amb certa gràcia que «el vam enterrar amb Levi Strauss dels bons, se'ls han emportat», apunta. Finalment, però, acabarien apareixent els pantalons. Va explicar al programa de Pablo Motos que va suposar un moment molt dur haver d'acomiadar la seva família. Els troba a faltar i se'n recorda pràcticament cada dia.
Jorge Cadaval se'n va a fer una volta amb ells
Jorge Cadaval va decidir desenterrar els seus familiars i, després d'això, «ens donen les bossetes, més la de la meva mare». A continuació, opten per anar-se'n a Triana i dedicar unes paraules al seu pare. «Ai, pare, que ens n'anem a fer una volteta per Triana, que bé et vindrà. Una altra vegada al barri», va dir.
Tot seguit, va ser el moment de parlar amb el capellà de Santa Ana, que li va revelar que el columbari és general, en ell «es tiren les cendres de tot el món». Després de pensar què fer amb ells va arribar a una conclusió. «I jo dic: "A veure si li caurà una porra a la meva mare que no és la del meu pare"», va assenyalar. Jorge Cadaval, malgrat tot, no perdia el sentit de l'humor. El mateix que l'acompanya durant els darrers 43 anys, el temps que ha actuat en companyia de César.