L'actor Josep Maria Pou és una de les últimes personalitats catalanes que han mostrat la seva sorpresa davant la decisió del rei Joan Carles de marxar d'Espanya pels problemes que arrossega per presumpta corrupció com a representant de la Casa Reial.
De fet, el monarca emèrit va decidir marxar per protegir la Corona i el regnat del seu fill, però molta gent, i no només els republicans sinó també monàrquics, no entenen que la seva forma de protegir la Institució sigui fugir i estar més d'una setmana en una localització desconeguda, ja que molts mitjans han assegurat saber on està el rei emèrit, però la Casa Reial encara no ha donat cap informació oficial.
Cal recordar que, fins al moment, s'ha assegurat que el rei Joan Carles havia marxat a Estoril (Portugal), a República Dominicana, als Emirats Àrabs i fins i tot a Nova Zelanda. La hipòtesi que ha agafat més força és que l'emèrit es troba vivint a la República Dominica, en una residència d'un amic seu on no li falta cap luxe.
Josep Maria Pou, molt decebut amb el rei Joan Carles
L'actor català Josep Maria Pou ha expressat el seu punt de vista sobre tota aquesta situació en un article a 'El Periódico de Catalunya'. Pou ha interpretat el paper de rei fins en sis ocasions al llarg de la seva llarga trajectòria personal, i per això titula el seu article com 'Jo que he sigut rei'.
«Amb tota aquesta experiència a l'esquena hauria de ser capaç d'entendre mínimament el que passa pel cap d'un rei en determinats moments, què és el que el porta a actuar d'una manera o d'una altra», assegura l'actor en el seu article. Afegeix que «Decidir entre un exili, un desterrament, una escapada o un vaig i torno en cinc minuts; escollir entre Estoril o Santo Domingo, Sanxenxo o Abu Dhabi, anar-se'n o quedar-se. Però confesso que no ho entenc. Se m'escapa».
Josep Maria Pou mai s'ha mostrat més proper a una forma determinada de govern, ni a la república ni a la monarquia, però en aquesta ocasió sí que creu que el rei emèrit no ha actuat bé i sent certa decepció: «No és el meu ofici, sinó la meva condició de ciutadà, la que em reparteix un altre cop el paper de rei. En aquest cas, el rei bocabadat».