L'any 1998 el programa 'Malalts de tele' de TV3, presentat per Toni Soler, va anunciar que Catalunya participaria a Eurovisió. Quatre anys abans, 'El Semáforo' de TVE va descobrir qui seria el representant escollit, com a broma, a l'espai de la televisió catalana. Va ser, ni més ni menys, que Josmar Gerona, un jove gironí de 22 anys que va conquerir els escenaris amb la seva barretina i un tanga cantant És superfort!. «Jo era una ànima en pena, sempre plorant pels racons...», començava l'èxit. A banda d'això, Josmar va ser tot un referent per als 'freaks' habituals que després escollirien alguns països per participar en l'eurocertamen.
Josmar, que ara fa anys que s'ha allunyat dels escenaris, va viatjar a Birmingham per cursar una petició formal al president de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) per inscriure's a Eurovisió. El projecte del Terrat, evidentment, va fracassar però va tenir una importància crucial que va collir 10 anys després un triomf: aconseguir que Rodolfo Chikilicuatre representés Espanya amb Baila el Chiki-chiki.
Josmar recorda que, tot i que no va poder participar-hi, «va improvisar un escenari eurovisiu a Victoria Square», en què va actuar. En una entrevista a 'En Blau' assegura que, fins i tot, Mikel Herzog —qui va representar Espanya oficialment— va «posar-se nerviós» perquè «aclaparava l'atenció» amb el seu «vestit», la seva «energia» i el seu «entusiasme». En preguntar-li sobre si li agradaria intentar participar a Eurovisió novament, no dubta: «No m'ho he plantejat mai però, per què no?». Afegeix que actuaria cantant Ragazza (2010). «És un tema molt demanat a Catalunya i internacionalment. Seria un puntàs [sic]. La gent no s'ho creuria».
La migranya crònica i la neuràlgia l'impedeixen actuar
Amb tot, la vida de Josmar ha fet un gir que l'ha obligat a desaparèixer dels escenaris. «Estic desitjant que es curi la meva malaltia. De moment, fa quatre anys que estic retirat dels focus perquè pateixo neuràlgia. El món de l'artista és estressant. Encara que t'agradi, viatges molt, sempre has d'estar a punt i, de vegades, no dorms», lamenta el gironí. Explica, a més, que hi ha dies que la migranya no li permet «veure ni la llum natural ni l'artificial». «Espero que aquest patiment s'acabi i pugui estar, si no al cent per cent, sí al seixanta. Ara, però, necessito repòs i tranquil·litat», reconeix l'artista català, que assenyala trobar a faltar la televisió i els escenaris.