Karmele Marchante és una periodista coneguda per tothom i que fa gala de no tenir pèls a la llengua. La veritat és que ha decidit escriure un llibre autobiogràfic titulat No me callo, on s'obre en canal per parlar de la seva vida. Especialment, per explicar què ha viscut i com ha patit dins del medi televisiu.
La catalana tenia clar que volia explicar la seva història. Encara que fos aspra, no es podia guardar més temps totes les vivències que ha experimentat al llarg dels seus 76 anys de vida.
Marchante, que es defineix com «una feminista radical d'esquerres i independentista», va treballar molts anys a la premsa del cor i, sobretot, en programes capdavanters com Tómbola o Sálvame. D'aquest últim va sortir per la porta del darrere, farta de tots aquells que formaven part de l'espai presentat per Jorge Javier Vázquez.
Karmele Marchante vol enterrar el seu tempestuós passat
La periodista catalana va llançar unes acusacions molt greus contra aquest espai en els darrers temps. I al seu nou llibre posa el focus en una etapa de la qual ara renega i que promet no tornar mai més a experimentar.
Ara ha xerrat de tot això amb el mitjà digital El Español i recorda com va arribar a Madrid, ciutat on va estar treballant una gran part de la seva carrera professional. «Barcelona m'avorria. Jo vaig aprendre molt a Informe Semanal, però hi havia un directiu misogin que odiava les feministes. Tractava malament les dones i em feia la vida impossible. Allà em canso, trenco el contracte amb Informativos i em passo a Programas».
L'ex de Sálvame té clar que no hi tornarà mai
Això sí, no hi ha dubte que Karmele no se sent orgullosa d'haver fet una llarga carrera al món del cor. Més sincera que mai, ha parlat clar sobre aquesta extensa etapa de la qual renega certament.
L'excol·laboradora catalana de Sálvame sosté el següent: «Això de la premsa del cor va ser un gran error de la meva vida, perquè es va oblidar tota aquesta altra part del meu treball periodístic. M'ha perjudicat molt ser molt d'esquerres, 'indepe', viure a Madrid, que és duríssim, i ser fidel a la meva ideologia», confessava en aquesta entrevista.
A més a més, posa el focus en un programa com el de La fábrica de la tele. «Era un complot cap a la diferència. Jo era independentista i l'única periodista d'allà i jo m'atenia la meva figura periodística i feminista. Això els molestava. Va ser un assetjament i enderrocament de maltractament, bullying, vexacions… La direcció ho sabia, però ho consentia», lamenta la periodista nascuda a Tortosa.
«Si l'endemà de sortir del programa els poso una demanda, la guanyo»
Karmele confessa que no va denunciar aquestes pràctiques al seu dia. «Quan vaig donar el cop de porta de Sálvame, jo estava molt malament, el meu tercer marit em va arruïnar i estava enfonsada. Però si l'endemà de sortir del programa els poso una demanda, la guanyo», assegura de manera desafiadora.
Això sí, l'entrevistada catalana sap que a la cadena de Fuencarral hi ha hagut periodistes amb qui ha après molt. Una ha estat la gran Maria Teresa Campos, una figura molt respectada per Karmele, i és en parla amb un enorme gran afecte encara que ja no estigui al mitjà televisiu.
«L'estimo moltíssim i a mi em fa molta ràbia que es parli sempre dels mestres de la ràdio, Luis del Olmo, Iñaki Gabilondo…, però mai esmenten María Teresa Campos, que està tan a l'altura d'aquests o més. És una dona brillant, propera, afectuosa i bona gent», exposava fa uns dies.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp