En l'aniversari de la tràgica mort de Paquirri, Kiko Rivera ha tornat a mostrar el costat més sensible de la seva ànima. Tot i que han passat quaranta anys des d'aquella fatídica tarda a Pozoblanco, la ferida continua oberta al cor del DJ. Ara, ha volgut plasmar els seus sentiments en una carta dirigida a ell, un homenatge que ha impactat els seus familiars, concretament en la seva dona, Irene Rosales.
Des de molt jove, Kiko ha hagut de bregar amb l'absència del seu pare, una figura que amb prou feines va poder conèixer a causa de la seva mort prematura. Cada any, quan arriba la data d'aniversari, el DJ reviu aquests sentiments oposats. Una barreja de dolor i nostàlgia que l'acompanya des que té ús de raó.
L'emotiva dedicatòria de Kiko Rivera a Paquirri a l'aniversari de la seva mort
Aquest any no ha estat diferent, Kiko va compartir una carta dirigida a Paquirri. Hi expressa quant ho troba a faltar i lamenta profundament no tenir records més vívids dels breus moments que van compartir.
La carta, carregada d'emoció i sinceritat, comença amb un potent: “Donaria tot el que tinc per tornar enrere”. Unes paraules amb què deixa clar des del començament el profund buit que ha marcat la seva vida. Kiko també rememora amb tristesa com ha intentat mantenir viu el record del pare.
Aquesta tristesa l'ha deixat tant al cor com al dels seus fills, que mai no van tenir l'oportunitat de conèixer el seu avi. Aquest és un tema recurrent a la seva vida, un que li ha generat una angoixa constant al llarg dels anys.
Paquirri va ser un torero llegendari, la tràgica mort del qual va deixar una marca inesborrable en la història de la tauromàquia i en la vida de la seva família. Per a Kiko Rivera, el seu pare no és només una figura pública, sinó una icona personal.
Per a Kiko és un símbol de tot el que ha perdut i del que mai no va tenir l'oportunitat d'experimentar. Aquesta dualitat entre el llegat públic de Paquirri i l'absència privada és una cosa amb què Kiko ha lluitat tota la vida.
Tot i les dificultats, Kiko ha intentat mantenir viu l'esperit del seu pare en les seves accions i en la criança dels fills. “Et mantinc viu en els meus pensaments i també en els teus nets”, escriu a la seva carta, reflectint el profund desig de connectar els seus fills amb l'avi que mai no van conèixer.
La carta, a més de ser un homenatge, és un acte de catarsi per a Kiko. “Algun dia ens trobarem i aquest dia serà meravellós”, escriu, deixant veure que, encara que pateix per la seva absència, manté l'esperança d'un retrobament en algun altre pla. Malgrat tot, la realitat del seu dia a dia és que ha de continuar endavant, però sempre amb el record del seu pare al cor.
La carta de Kiko Rivera promet deixar sense paraules Irene Rosales
En aquest context de dolor i pèrdua, Irene Rosales ha estat, sens dubte, el pilar fonamental a la vida de Kiko Rivera. Des que van començar la seva relació, Irene ha mostrat una capacitat sorprenent per donar suport a Kiko en els moments més foscos.
Un d'aquests moments són aquells on l'ombra de Paquirri sembla allargar-se encara més. Encara que ella no ha comentat públicament sobre la carta del seu marit, no hi ha dubte que deu haver estat un moment esquinçador per a ella.
Irene Rosales ha demostrat ser una companya indestructible, i Kiko Rivera no ha dubtat a reconèixer públicament el suport constant de la seva dona. Segons les seves pròpies paraules, ha estat el drap de llàgrimes durant els moments més complicats de la seva vida. Aquesta carta és un testimoni més de com Irene ha estat una part vital en el procés de dol.
A cada aniversari de la mort de Paquirri, Kiko Rivera s'enfronta a un recordatori dolorós del que va perdre una edat tan primerenca. A través de la seva emotiva carta, no només ret homenatge al seu pare, sinó que també exposa l'impacte durador que aquesta pèrdua ha tingut a la vida. Irene Rosales continua sent el seu suport més ferm, demostrant que l'amor i la comprensió poden ajudar a curar les ferides més profundes.