La carn de pollastre conté bacteris segons l’OCU

S’han analitzat 42 pits de pollastre

Tal com explica l’OCU, l’organització de Consumidors i Usuaris, després de realitzar una anàlisi microbiològic de 42 pits de pollastre, han detectat que aquest tipus de carn conté bacteris patògenes i algunes també resistents als antibiòtics. Encara que són un perill per la salut, la bona notícia és que no apareixen en grans quantitats i es poden eliminar cuinant amb higiene i fent bé la carn.

La carn de pollastre és molt versàtil, magra i tolerada per petits i grans, fet que permet prendre-la diversos cops per setmana, tal com fa la societat espanyola, que l’any passat vam menjar 13,78 quilograms cada persona o el que és el mateix, uns 262 grams a la setmana. Aquesta carn també té la seva part fosca, ja que els bacteris que alberga en el seu interior poden provocar intoxicacions alimentàries. Amb l’objectiu de detectar els problemes d’higiene, presència d’antibiòtics i de bacteris resistents als antibiòtics, s’ha realitzat una anàlisi microbiològic en diverses mostres de carn de pollastre. Dels 42 pits de pollastre analitzats, hi ha 30 que són de carn blanca. Les altres dotze són de carn més groga, el que s’entén com a pollastre de corral. Però en realitat són els tipus següents: quatre envasats de corral que indica el galliner amb sortida a l’aire lliure; un que indica criança mínima de 56 dies i una determinada qualitat de cereals; un ecològic amb accés a l’aire lliure un terci de la seva vida, criat amb aliments ecològics; i sis comprats a orri, que són de carn groga i s’anuncien com campers, però no podem saber amb seguretat el tipus de pollastre que és.

Els resultats obtinguts mostren que el nombre de bacteris psicotròpiques, que és un indicador general d’higiene, és acceptable en totes les mostres analitzades a les 24 hores de la compra, moment en què es va realitzar l’anàlisi. Cal destacar que no es va esperar al límit de la data de caducitat per evitar fer diferències entre els productes envasats i els comprats a orri. Respecte a això, s’ha descobert una lleugera diferència en el nombre de bacteris, menor en els productes de safata que en els productes comprats a orri. Fet lògic, ja que els productes estan envasats en una atmosfera modificada que retarda el creixement de bacteris per augmentar la seva duració.

Pel que fa a la E. Coli, la Listeria i la Salmonel·la, no s’han trobat problemes greus en la gran majoria de les mostres. El bacteri Campylobacter, per la seva part s’ha convertit en la nova preocupació, ja que s’ha descobert que un 88% de les mostres contaminades amb aquest bacteri patògen freqüentment està implicada en intoxicacions alimentàries a Europa que entranya diversos riscos d’infeccions si el pollastre es manipula malament o no es cuina suficientment. Si es compleixen aquests requisits, no hi haurà cap problema, ja que el bacteri mort amb facilitat a altes temperatures. En el següent gràfic es pot veure el percentatge dels bacteris trobats en les mostres analitzades. Els altres bacteris trobats són patògenes i els resultats, tot i no ser alarmants, donen raons per prendre precaucions.

Tipus de bacteris trobats en la carn analitzada. | OCU.

Que no s’hagin trobat restes d’antibiòtics en les mostres analitzades, no vol dir que no s’hagi pogut subministrar durant la criança i que s’esperi el temps suficient per què el residu desaparegui de la carn i complir d’aquesta forma la legislació. Els antibiòtics utilitzats en la criança del pollastre no són perillosos pel residu en si. El problema sorgeix amb l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics en la carn de pollastre. Aquesta presència de bacteris resistents resulta molt preocupant, ja que aquestes resistències passen amb molta facilitat d’uns bacteris a unes altres, per si patim una intoxicació alimentària per un bacteri que sigui resistent no podem tractar-la amb alguns dels antibiòtics més habituals, fet que complica la recuperació.

Per això, la investigació ha analitzat la resistència a antibiòtics d’un bacteri, en concret la E. Coli, i han investigat tres tipus de resistència. En primer lloc, resistència ESBL o a beta lactàmics d’ampli espectre com penicil·lines, cefalosporines i monobactàmics. La progressiva aparició de resistències limita el seu ús i la seva eficàcia en determinades situacions. En segon lloc, els enzims AmpC són un altre tipus d’enzims que confereixen resistència a cefalosporines, cefamicines i inhibidors de beta lactàmics. En tercer lloc, els carbapenemasses, enzims que confereixen resistència a les carbapenems que és una família d’antibiòtics d’última generació. En el següent gràfic pots comprovar el percentatge de resistència als antibiòtics del bacteri E. Coli.

Resistència de la bactèria als antibiòtics. | OCU.

Els resultats de l’estudi mostren que amb molta freqüència la carn de pollastre està contaminada per bacteris patògens. A més, també és fàcil trobar bacteris resistents a antibiòtics que poden provocar infeccions molt més difícils de tractar. Per aquests motius, hi ha suficients raons per tractar la carn de pollastre amb totes les precaucions possibles. Des de l’OCU aconsellen:

No rentar el pollastre, ja que solament pot facilitar el repartiment de bacteris per la cuina i no serveix per eliminar-la.

Mantenir la cuina neta i rentar a fons els instruments utilitzats per tallar o preparar la carn de pollastre abans de tornar-lo a utilitzar.

Cuinar el pollastre en profunditat. Mai utilitzis la carn de pollastre per preparacions semi crues i verifica sempre que el centre es cuini bé, especialment en productes picats, com hamburgueses o salsitxes fresques.

Rentar-se les mans, fonamental. La higiene és molt important. Recorda que has de rentar-te les mans molt bé amb sabó abans i després de manipular la carn crua.

Aquest problema preocupa Europa, ja que la Unió Europea i altres organismes internacionals mostren la seva preocupació per la resistència als antibiòtics. L’Autoritat Europea per la Seguretat Alimentària (EFSA) coordina un programa de vigilància de bacteris resistents a antibiòtics, almenys, pel que fa a l’alimentació i animals destinats a produir aliments.


Comentaris

envia el comentari