IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

La història d'una mestra que va ajudar el seu alumne a superar la mort de la seva mare

Jean Thompson va prestar a Teddy l'atenció que necessitava i va esdevenir gairebé una figura maternal per al noi

La professora va ser molt important per al noi, tant que quan es va casar va voler que ella estigués a la taula reservada per als pares.| cedida

El primer dia de classe, Jean Thompson, la nova professora, va donar la benvinguda a la seva classe de cinquè i els va dir que tots serien tractats per igual. No obstant això, sabia que no seria possible perquè Teddy Stoddard estava en aquella classe. Jean ja l'havia vist abans pel pati. El nen gairebé mai jugava amb altres nens i sempre portava la roba bruta. A més, tenia un humor bastant estrany; tant que altres nens intentaven evitar-lo. Durant els primers mesos com la seva mestra, i encara que li sabia molt de greu, Jean va haver de posar-li males notes.

Jean tenia curiositat per saber més sobre Teddy i va mirar el seu expedient escolar. En primer, el seu professor havia escrit d'ell: «Teddy és molt amigable, curiós i li encanta riure. Ha realitzat bé les seves tasques i és molt educat. És un plaer tenir-lo a classe». El professor de Teddy en segon havia escrit això: «Teddy és un estudiant excel·lent. És estimat pels seus companys, però la malaltia de la seva mare l'ha afectat molt. La seva vida ha de ser molt difícil en aquest moment». Quan Teddy era a tercer, el seu professor deia d'ell: «Teddy continua treballant, tot i que la mort de la seva mare l'ha afectat molt. Per desgràcia, el seu pare no mostra gaire interès en Teddy, i em preocupa que la situació familiar sigui un problema si ningú fa alguna cosa aviat per ell». La seva professora de quart: «Teddy és molt reservat i no mostra molt interès a classe. No té molts amics, de vegades es queda adormit i arriba tard a classe. Sembla que Teddy ha esdevingut un cas difícil». Ara Jean sabia per què Teddy es comportava així, però no sabia què podia fer al respecte.


Per Nadal, tots els alumnes de Jean li van regalar alguna cosa adornada amb llacets, excepte el regal de Teddy, que estava embolicat en un paper marró. Quan el va obrir, alguns alumnes van començar a riure. Va treure de dins una polsera de plàstic i una ampolla mig buida de perfum. Jean va dir als seus alumnes que no riguessin i va dir que la polsera li havia agradat molt; es va posar una mica de perfum als canells i se les va fregar. Va tancar un moment els ulls per olorar el perfum i quan els va obrir, Teddy estava davant d'ella. «Senyoreta Thompson, avui oloraràs com la meva mare», va dir tímidament.

Quan els nens van marxar, Jean es va posar a plorar. Després de rebre aquest emotiu regal va començar a prestar-li una atenció especial a Teddy a classe. Treballava amb ell i veia que el nen responia. Era com si la seva tristesa i solitud estiguessin marxant. Com més l'animava, millor treballava. Cap a final de curs, Teddy treia bones notes i era un dels millors alumnes de la classe de Jean.



Un any més tard, Jean va trobar una nota sota la seva porta. Era de Teddy, que deia que Jean era la seva professora preferida. Sis anys més tard, va rebre un altre missatge de Teddy, on l'explicava que s'havia graduat a l'institut i que era el tercer millor estudiant de la seva promoció. Va reconèixer que encara continuava sent la seva professora preferida. Quatre anys més tard, Jean va rebre una altra carta de Teddy, en la qual l'explicava que ella havia estat l'única persona que l'havia motivat a seguir estudiant. Ja havia acabat la universitat i Jean seguia sent la seva professora preferida, tots aquests anys després. Quatre anys van passar i Teddy va escriure a Jean per dir-li que la seva vida anava molt bé i que, gràcies al seu exemple, ell havia continuat estudiant i treballant de valent. Com sempre, li va dir a Jean que era la seva professora preferida, però llavors, Teddy signava com a Doctor Theodore F. Stoddard.


Això no és tot. Un parell d'anys més tard, Jean va rebre una altra carta, en la qual Teddy l'explicava que havia conegut una noia, que estaven enamorats i que s'anaven a casar. Va dir-li que el seu pare havia mort feia uns anys, i va demanar a Jean que assistís a la cerimònia i s'assegués a la part reservada per als pares. Ella, emocionada, va acceptar. El dia del casament de Teddy, Jean es va posar la polsera de plàstic i el perfum de la seva mare que Teddy li va regalar quan ell era un nen molts anys abans.



Aquest relat que comparteix No Lo Creo, demostra que és important intentar comprendre d'on ve cadascú, ja que tots tenim una història. Quan la història és tràgica, és cosa nostra trobar el potencial, trencar les barreres i deixar sortir aquest potencial que tots tenim a dins. Aquest tipus d'esforç és especialment important amb nens, ja que ells amaguen el potencial més gran possible.


Comentaris

envia el comentari