L'objectiu de First Dates és que els participants trobin l'amor, però no sempre passa. És més, hi ha ocasions en què viuen cites avorridíssimes i fins i tot trobades que acaben sent un desastre.
Però vam veure una cosa inaudita. El que va passar és que dues persones van acabar el sopar tenint una baralla tan increïble com inesperada. D'aquesta manera, sense voler-ho, van passar a la història del programa de Cuatro.
'First Dates' presenta Lucía i Jesús
Lucía, una professora d'anglès de 60 anys i oriünda de València, va anar a l'espai de Mediaset disposada a trobar l'amor de la seva vida. Es va presentar com una dona «moderna i poc convencional perquè no he seguit les normes. No m'he casat mai, no tinc fills, m'agrada sortir de zona de confort i marxar a l'altra punta del món».
«Vaig viure a Etiòpia dos anys i allà vaig treballar fent classes a professors. Va ser la meva primera destinació internacional i, per descomptat, va ser una inexperiència riquíssima i molt interessant».
Després d'aquesta carta de presentació, va revelar a Carlos Sobera quin home estava buscant. Les seves paraules van ser exactament: «Que sigui del meu rotllo, del meu estil. Jo vinc il·lusionada i espero que ell també».
El programa va determinar que coneixeria Jesús, un comercial jubilat de 66 anys que procedia d'Alacant. Un home que va reconèixer que portava «11 anys sense cap parella, però tinc molt d'amor per donar i molt d'afecte per oferir».
Només veure's semblava que tot podia anar bé, doncs no els va faltar conversa. Fins i tot ella va afirmar: «Té uns ulls bonics i una mirada que m'agrada».
La cita de 'First Dates' que va estar plena d'alts i baixos
El sopar va transcórrer bé, no es van quedar en silenci en cap moment i van parlar de tota mena de temes. I tenien punts en comú, com ara ser ateus i de Podem, que feien creure que l'amor podia sorgir entre ells. Més encara quan l'alacantí va tenir paraules elogioses cap a la seva cita: «És una dona emprenedora i valenta i ho veig molt bé».
Així i tot, com més s'anaven coneixent, més diferències apareixien també. El moment que va marcar potser un abans i un després a la vetllada va ser quan van parlar de l'edat.
La valenciana va reconèixer que li agraden els homes més joves, però que el seu partenaire semblava tenir menys anys i li agradava. Ell va reconèixer que sempre li posaven 55 anys i li va dir a ella que en el seu cas aparentava uns 57. I això la va desagradar del tot: «És a dir, que semblo més gran que tu».
En aquest instant, la 'màgia' que havia aparegut entre ells puntualment va desaparèixer del tot.
I per si no ens havia quedat clar vam sentir el comercial dient: «Em fixo molt en l'aspecte, la cara i m'agraden guapes, i per mi no és maca».
Això sí, ell no es va atrevir a dir-li que no n'era el tipus. Fins i tot el va mentir durant el sopar en manifestar que sí que li agradaria tenir una segona trobada amb ella. S'acostava tempesta.
Acaben la trobada amb una discussió
Va arribar el moment de saber si volien continuar coneixent-se. La professora va manifestar que sí que ho desitjava perquè «m'ha semblat interessant i té qualitats que són afins a mi».
Ella esperava que Jesús també digués que es donarien una oportunitat, però la sorpresa es va produir, ja que la va rebutjar. Les paraules del participant van ser aquestes: «Com a no parella no voldria, perquè vaig sol·licitar una dona més jove que jo i ho ets, però 'feeling' no hi ha hagut. I a sobre hi ha la distància».
La situació la va enfadar molt i es va originar la discussió. Va dir ofesa: «No cal que divaguis, digues-me que no t'agrado físicament». I ell va exposar: «Físicament no ets el meu gust».
Aquí no va acabar tot. La professora li va deixar anar: «Abans m'havies dit que hi hauria segona cita, llavors per què ho dius? Per entretenir-nos? Potser tu estàs equivocat. A mi tampoc m'has enlluernat, però com que per mi el físic no és tan important t'he valorat com a persona».
«Tu ets baixet i m'agraden els homes més alts, però tampoc no t'he rebutjat per ser baix o per ser més gran que jo. He valorat altres aspectes i tu no, tu t'has quedat només amb el físic. Aleshores, aquesta és la diferència que existeix entre tu i jo».
L'alacantí el màxim que va saber dir després de les paraules de la seva parella aquella nit va ser «Doncs sí». I aquest va ser el punt final de la discussió i de la vetllada, ja que ni tan sols van gosar acomiadar-se. Se'n van anar cadascú per la seva banda, sense mirar-se a la cara i sense desitjar-se bona sort en l'amor.