Les últimes confessions de Joan Carles I als seus amics: «Volen acabar amb mi»

El rei emèrit va passar les seves últimes hores a Sanxenxo amb els seus companys de regates

Joan Carles I assisteix a una correguda de bous a la Fira de Sant Isidre el dimecres 29 de maig de 2019
Joan Carles I va passar les últimes hores amb el seu cercle més íntim | CatalunyaDiari

Feia setmanes que es rumorejava que el rei emèrit Joan Carles I tenia al cap anar-se'n d'Espanya. Després de meditar-ho molt, va voler triar també la forma d'acomiadar-se, i ho va fer envoltat dels seus amics més íntims a la localitat gallega de Sanxenxo (Pontevedra). Allà els va donar la notícia als seus amics i companys de regates: «Me n'he d'anar un temps fora».

El rei emèrit va compartir amb ells animades xerrades sobre competicions de vela, preocupacions sobre la pandèmia i la difícil situació que estava travessant el monarca. També va trucar a altres amics per telèfon i missatges, abans d'abandonar Pontevedra dilluns al matí.

L'últim dia del rei emèrit a Espanya va ser diumenge. El mateix matí va arribar a Sanxenxo acompanyat dels seus escortes per acomiadar-se. Allà Joan Carles hi té un cercle de bons amics encapçalat per Pedro Campos, president de Reial Club Nàutic. «Em va dir amb tota normalitat que potser tornaria al setembre», va confessar aquest.

Va agrair als seus amics el suport

Tot i que asseguren que Joan Carles no va voler fer cap dramatisme, sí que va voler agrair als seus amics el suport en aquests «amargs moments» i compartir com se sent en el seu període més difícil. Entre altres coses, va mostrar el seu descontentament pel tracte que s'està fent de la seva vida privada en els mitjans de comunicació.

L'emèrit va ser molt dur i va assegurar: «No pararan fins que acabin amb mi». Ja en la carta dirigida al seu fill, el rei Felip VI, Joan Carles deixa clar que se'n va d'Espanya «davant la repercussió pública que estan generant certs esdeveniments de la meva vida privada».

A més dels seus amics de regates, Joan Carles té bons amics en el món empresarial i altres àmbits dels quals també va voler acomiadar-se. Entre ells, l'expresident de la constructora OHL, Juan Miguel Villar Mir, i el periodista Raúl del Pozo. Aquests dies es va especular amb el fet que alguns d'ells volien posar diners per finançar la seva estada a l'estranger.

«No m'he emportat ni un euro»

La sensació de Joan Carles amb la premsa no és nova, i alguns dels seus amics recorden ara el comentari que va fer el 2011 davant l'allau dels mitjans pel seu estat de salut. «El que us agrada és matar-me i posar-me un pi a la panxa cada dia, això és el que feu la premsa», va dir a uns periodistes que es van interessar pel seu genoll.

Però a més, en les seves trucades telefòniques ha insistit en una cosa: «Vindré a Espanya sempre que vulgui». Això quadra amb el que li va dir al seu amic Pedro Campos sobre la seva intenció de tornar en breus per gaudir d'algunes de les seves aficions com la caça.

A més, Joan Carles va defensar la seva innocència en privat als seus amics. En missatges i trucades consta una frase: «Sempre podré dir que no m'he emportat ni un euro dels espanyols». Ara bé, si que reconeix que el seu error ha estat amagar diners a Hisenda, en referència als 65 milions que va rebre de la família reial saudita. «Mai he ficat la mà a la caixa».

Últimes hores a Sanxenxo

Els serveis de seguretat de la Casa Reial van dissenyar un sofisticat servei de seguretat per garantir una sortida discreta i ordenada de Joan Carles de país. La sortida es va produir el matí de dilluns: «No es va utilitzar un seguici especialment aparatós de vehicles i va abandonar la residència en un cotxe bastant discret», asseguren.

Va passar les seves últimes hores a Espanya a Sanxenxo, el lloc on es va retrobar amb el mar i la vela, la seva gran afició, quan ja l'havia abandonat per les seves lesions. En l'últim sopar amb els seus col·legues de regata van parlar de les competicions suspeses per la Covid -19 i les futures, i va rememorar les seves vivències en aquesta localitat des de la seva primera trobada el 1957.


Comentaris

envia el comentari