Un conductor americà va viure la millor experiència de la seva vida gràcies a una anciana que va ensenyar-li a valorar tot allò que tenia. Un dia anava conduint per una carretera propera a la seva ciutat natal, Martinsburg (Virgínia Occidental), quan de sobte va veure a una dona d'avançada edat que caminava pel mig de la calçada i semblava desorientada, segons explica nolocreo.com. Ell va parar el cotxe i li va preguntar si tot anava bé i ella va respondre que sí i que es dirigia a una botiga d'un poble proper.
Amb tristesa, li va explicar que anava a comprar al poble on sempre havia viscut, però que després de la mort del seu fill s'havia mudat a una altra ciutat. El conductor va sentir compassió per ella i es va oferir per portar-la a comprar amb cotxe. La dona va començar a parlar de la seva vida i li va explicar que es deia Isabelle i tenia 93 anys. Li va explicar coses sobre el seu matrimoni, que va tenir lloc quan ella només tenia 13 anys, sobre els seus cinc marits i les muntanyes on va passar la seva infància. Al conductor li va impressionar el seu relat, tan ple de vida i de bon humor.
El trajecte es va fer molt curt i l'home va esperar que la dona comprés per portar-la de tornada a la seva casa. Ell es va quedar molt impressionat quan va veure que només havia comprat un pot de cafè i que pretenia fer tot aquest camí caminant amb més de 90 anys. De tornada a casa, la dona no recordava la seva adreça i li va preguntar «Saps on visc?». L'home va somriure i li va dir que no, però que seguirien per veure si ho recordava. Ella va seguir explicant més detalls sobre diversos moments de la seva vida.
Finalment, van arribar a la seva llar i ella li va dir «no sé d'on véns, però vull donar-te les gràcies». El conductor es va commoure i li va donar la seva targeta per si alguna vegada necessitava la seva ajuda, encara que era conscient que probablement no la tornaria a veure mai més. Aquesta experiència li va fer obrir els ulls a l'home i va adonar-se que la vida passa molt ràpid i que cal aprendre a valorar cada moment. A més, va pensar que li encantaria arribar a l'edat d'Isabelle i tenir una actitud tan positiva com la seva. Una història que demostra que la gent gran és un pou de saviesa i que cal tractar-los amb molt respecte.
Més notícies: