IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Un infermer català resident a Anglaterra demana ajuda davant del Brexit i les possibles conseqüències pels estrangers

Joan Pons fa disset anys que viu al Regne Unit, on es va casar i d'on són els seus dos fills

El Joan va decidir explicar el seu cas durant la manifestació contra el Brexit. | Cedida

La història de Joan Pons no és l'única. Des que va guanyar el sí en la votació del Brexit, són molts els estrangers residents al Regne Unit que pateixen pel seu futur. Amb motiu de la manifestació que va tenir lloc a Londres en protesta contra la xenofòbia, la visita del Donald Trump i l'actitud cap als immigrants que està adoptant amb la primera ministra, Theresa May, en Joan va decidir dirigir-se als manifestants i explicar-los la seva història: «Vaig arribar al Regne Unit fa disset anys per aconseguir el meu somni de convertir-me en infermer. Soc un dels tres milions de ciutadans de la Unió Europea que viuen en aquest país, però senten que el govern els tracta com una mercaderia en la negociació del Brexit».

Com explica en declaracions a 'El Periódico', sempre s'ha sentit molt a gust en un país que el va acollir quan va arribar amb una maleta i cinc lliures, però ara nota que el tracten com un ciutadà de segona categoria només pel seu accent. A més, l'infermer reconeix que està preocupat pel seu futur i el de la seva família: «Els meus fills em pregunten si m'obligaran a tornar a Espanya. I jo no tinc una resposta clara». Tant la seva dona com els seus fills de catorze i onze anys són britànics i ell considera Anglaterra la seva segona casa. En Joan considera: «no és necessària la immensa angoixa i l'estrès que s'està causant a individus i famílies com la meva. L'altre dia la meva filla va arribar plorant de l'escola. Un nen li havia dit que em farien fora del país molt aviat».

A més, assegura que hi ha 22.000 vacants de llocs d'infermeria en la sanitat pública britànica i un alt percentatge d'europeus que treballen en aquest sector. Per tant, considera que si els fessin marxar, el desastre seria absolut al país. «Fa disset anys vaig ser convidat a construir la meva vida aquí. M'hi vaig establir, em vaig casar amb una britànica, he fet aquí la meva vida. Ara em diuen que soc estranger i que he de tornar. La nostra identitat, el nostre futur i la nostra vida estan a l'aire. Hem d'aturar aquesta bogeria», implora.


Comentaris

envia el comentari