Ens arriba avui una feliç i entendridora història de dos germans bessons: un nen i una nena de cinc anys. Ella patia una estranya malaltia, que només es podia curar amb anticossos d'un donant. El seu germà ja havia superat aquesta malaltia, de manera que la seva sang contenia els antídots necessaris per salvar la seva germana.
El metge dels petits, Jim Clark, va preguntar al nen si estaria disposat a fer-li una transfusió de sang a la seva germana. Després d'uns segons de dubte, va acceptar. D'aquesta manera, el doctor Clark va iniciar la transfusió mentre la petita recuperava el color i el somriure, al costat del seu germà. Ell, amb cara trista, li va preguntar: «Llavors, cap a quina hora moriré?». El doctor Clark el va tranquil·litzar i li va explicar que no donaria tota la seva sang, només uns quants centilitres, pel qual no moriria.
El petit, doncs, va donar la seva sang perquè la seva germana pogués viure tot creient que, amb aquest gest, seria ell qui moriria. El doctor Clark no va dubtar a publicar la història a les xarxes socials:
