IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Un padrastre cancel·la el finançament de la boda de la seva filla en l'últim moment

El testimoni és colpidor

Imatge d'arxiu. Foto: Cedida

L'any passat, un home va decidir retirar la finançament del casament de la seva fillastra en l'últim moment. El portal Rolloid, ha recollit el seu testimoni colpidor on explica, millor que ningú, els sentiments que va viure i els motius que el van portar a prendre una decisió tan dràstica. Aquí teniu la carta:

«La meva fillastra s'anava a casar el 3 de novembre del 2015. La celebració del seu casament era una cosa que li feia molta il·lusió tant a ella com a la seva mare. Dic de la seva mare perquè no estem casats tot i que vivíem junts des de fa 10 anys. La meva fillastra es va graduar el passat desembre a la universitat. No vaig tenir problema en pagar els seus estudis universitaris que van ascendir a més de 40.000 dòlars. Sense treballar, ha estat vivint amb nosaltres a casa meva fins ara. Fins i tot li vaig arribar a comprar un cotxe quan encara estava a l'institut.

De tant en tant, el seu pare apareixia en la seva vida i ella queia completament rendida als seus peus, tot i que ell no ha contribuït ni amb un cèntim en la seva educació ni en la seva manutenció, cosa que és culpa de la meva parella, perquè així ho va establir quan va fer l'acord de separació. I tot perquè el segueix estimant i no vol que s'allunyi de la seva vida, tot i que ell se les enginya per seguir trencant-li el cor i sense complir totes les promeses que fa.

El lloc on se celebraria el casament podia acollir 250 persones com a màxim, jo ​​vaig donar una llista de 20 persones que m'agradaria que m'acompanyessin aquest dia, després de tot, jo anava a assumir totes les despeses. La meva parella em va dir que no hi havia cap problema, que s'ocuparia de tot. Així que vaig avisar tota aquesta gent perquè reservessin aquesta data. Dissabte vaig veure un dels meus amics de la llista a les classes de golf i li vaig preguntar si finalment podria venir, però, sorprenentment, em va dir que no havia estat convidat. Em va dir que li va arribar la notificació del casament però que no li havia arribat cap invitació. Quan em va ensenyar la carta, efectivament es tractava simplement d'un anunci, on a més apareixia el nom de la seva mare i del seu pare en lloc del meu.

Vaig tenir una gran discussió amb la meva parella quan finalment em vaig adonar que cap dels meus 20 convidats anirien al casament perquè una llista amb 250 persones era 'massa petita'. El que més em va molestar va ser que totes les persones importants de la meva vida havien estat ofeses. La meva parella va afegir, 'si algun dels convidats no pot venir, podria ficar algun dels teus'. Això va ser la gota que va fer vessar el got.

Diumenge vam tenir un sopar amb la futura família de l'espòs i un convidat especial, el 'pare real'. En aquest petit sopar, la meva fillastra va anunciar que el seu 'veritable pare' podria assistir al casament i, per tant, la portaria a l'altar, notícia que va ser rebuda amb crits d''Oh genial!', 'És fantàstic!'. Crec que mai m'he tan furiós i tan humiliat. Em va costar contenir-me perquè, sincerament, no sabia si plorar, començar a donar cops o ambdues coses. Un cop em vaig veure amb forces per parlar, em vaig aixecar de la cadira i vaig dir que m'agradaria fer un brindis. No recordo molt bé el que vaig dir, però va ser una cosa semblant a això:

'M'agradaria fer un brindis, ha estat un gran plaer poder ser part d'aquesta família durant els últims deu anys' —que bonic, oi?— 'En aquest punt de la meva vida sento que he d'agrair una cosa als nuvis, perquè m'han obert els ulls en una cosa molt important' —ens vam intercanviar somriures— 'Ells m'han mostrat que la meva posició en aquesta família no és la que pensava fins ara' —va començar a aparèixer una mica de confusió en els rostres dels comensals— 'La veritat és que em sentia realment com el pare d'aquesta família, estimat i respectat, a qui buscarien en moments de dubtes o necessitat, però sembla que en lloc d'això he ocupat el lloc d'un caixer automàtic del qual és molt fàcil treure diners, però tot això s'ha acabat. De la mateixa manera que he estat reemplaçat com acompanyant de la que considerava la meva filla en el seu casament, li traspasso tots els meus deures al meu successor, el seu veritable pare, que haurà d'assumir unes despeses dels quals em desentenc ara mateix. Així que brindem per aquesta feliç parella i pel camí que han pres'. Em vaig acabar la copa i vaig marxar.

És aquest un comportament egoista? Com havia de gastar-me 40 o 50 dels grans en un casament en el qual no podia convidar a ningú? Del qual no formo part? Estic fart d'aquesta merda. Estic fart de la meva fillastra i de la meva parella. Vaig transferir els diners del nostre compte conjunt la mateixa nit, ella no treballava des que es va mudar a viure amb mi. L'endemà vaig posar-me en contacte amb les persones contractades pel casament i només vaig perdre 1.500 dòlars, la resta no van tenir problemes per tornar-m'ho».


Comentaris

envia el comentari