IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Una parella es burla d'una mare del supermercat fins que algú els hi para els peus

La publicació a Facebook s'ha compartit més de 260.000 vegades

Cua del supermercat. | No Lo Creo

Ha estat un dia realment esgotador, però has de fer la compra, així que vas al supermercat, agafes el que necessites i et disposes a fer cua com la resta dels mortals. És un dia completament normal, però alguna cosa es comença a torçar quan una parella, aparentment adinerada, es burla d'una mare que pugna per controlar als seus fills mentre avança la cua. La resposta de Lindsay Rae a aquesta parella ja s'ha fet viral. És el que tots desitjaríem dir però ningú s'atreveix, una manera brillant de parar els peus a qui es creu superior. La publicació a Facebook s'ha compartit més de 260.000 vegades i diu així:

ALERTA: Persones insensibles vociferant. Ahir a la tarda em trobava atrapada a la cua del supermercat, esperant el meu torn per pagar, això no és res extraordinari. La dona davant de mi tenia cinc fills i estava tractant de calmar-los (no em sembla res estrany), tampoc el fet que els nens fossin una mescla de caucàsic i hispà de curta alçada.

Sí, algú més m'ho va indicar. Mentre jo me les arreglava amb el meu propi fill petit, les persones darrere meu van començar a comentar en veu molt alta coses com aquesta: "De quants pares diferents seran els seus bebès?".

"Ni tan sols pot posar-li als seus fills roba per a aquest clima".

"Espera, no triga a treure els cupons d'aliments".
Vaig aconseguir calmar al meu fill de tres anys amb caramels que vaig trobar en la meva bossa i vaig mirar amb sorpresa que la parella ben vestida anava traient per la boca tota aquesta, bé, absoluta MERDA.

Vaig mirar cap endavant i vaig veure a una dona tractant de sostenir diversos ganxos amb peces de roba, abrics, i roba interior, a més de productes alimentaris.

Hi havia cinc nens, dos que tenien el pèl ros amb jaquetes i sabates d'hivern i tres amb un bonic pèl negre i ulls marró intens, ulls tristos. Portaven pantalons curts i xancletes.

Era cert. Ella s'estava embolicant amb els cupons d'aliments. No sabia què botons oprimir per completar la transacció.

I amb un gest propi de la seva classe, va sospirar profundament i va dir: "Els nostres impostos estan treballant molt bé".

Em vaig dirigir a ells amb una mirada mortal, com crec que només una mare de 9 pot fer-ho a la perfecció.
Després vaig fer un pas endavant i vaig dir amablement: "Et puc ajudar? Aquestes coses són tan complicades".

Em va mirar fixament.
Vaig preguntar en veu baixa: "Nens d'acolliment o adoptats? Tinc 9 nens, sé el que és això, per favor, deixa'm ajudar-te".
Ella va somriure avergonyida: "Sóc una nova mamà d'acollida, aquesta és la primera vegada que utilitzo un cupó com aquest, els nens van arribar fa tres dies, hi seran un temps amb nosaltres.

Ens van donar menjar, però els nens necessiten roba, i el pagament de l'Estat encara no ha arribat".
Vaig veure als nens i vaig somriure, després vaig voltejar a veure-la i li vaig dir: "Quins nens tan bonics. Que bé que estan junts". Li vaig ensenyar com utilitzar la seva targeta mentre els imbècils que estaven darrere de nosaltres esbufegaven d'impaciència.

Li vaig explicar que no havia de separar els articles, ja que l'ordinador els separava al moment de pagar, i com pagar el compte després de lliscar la targeta.

Li va lliurar a cada nen una jaqueta nova, va col·locar la resta al seu carret i abans d'anar-se li vaig fer una abraçada i li vaig dir: "Ho has aconseguit".

Quan ja no podien sentir-me... Amb llàgrimes en els ulls, vaig girarme cap a la parella arrogant i ben vestida darrere de mi.
"Aquests nens? Ells van perdre el dret de viure amb els seus pares fa uns dies. Aquesta roba? Probablement l'única roba que tenen o que tenien quan van haver d'anar-se de casa.

AQUESTA senyora? Li va obrir les portes de la seva casa a aquests nens, nens que necessitaven un lloc segur on anar, perquè l'únic que tenien va deixar de ser prou segur per a ells. Els cupons d'aliments?, una mica de salut i benestar per ajudar a una mare de dos nens a alimentar tres boques més.

Gairebé no queden dones o persones com ella en aquest món".
Els vaig donar l'esquena i vaig començar a posar la meva compra en la banda, després em vaig donar la volta de nou...
Amb veu tremolosa: "I encara que tots els nens anessin d'ella i tingués una dotzena de "pares dels seus bebès" i els alimentés amb cupons d'aliments... cap nen en aquest país o qualsevol altre es mereix passar fred o gana. Ho sento, però la seva actitud? Molt pobre, MASSA pobre".
Els meus nous "amics" van deixar en silenci la cua en la qual estàvem i es van formar en una altra.
Vaig prendre una maleïda borsa de mantega de cacauet, els m&ms...

Quan vaig acabar de pagar, la noia que em va cobrar em va somriure i va picar l'ullet: "Mare soltera de l'associació WIC, això va ser el que vas dir? Genial!".

Vaig fer una ganyota i vaig dir: "Gràcies, no sé si va ser el millor parlar així... abraci als seus bebès molt fort aquesta nit".

Ella va respondre: "Ho faré. Bona nit, senyora. Vostè també".
Vaig trencar a plorar després d'entrar en el meu Tahoe, col·locar al meu bebè en el seu seient, ficar totes les bosses de la compra i obrir aquesta maleïda borsa de m&m's.

Vostès, mares d'acollida... mantinguin el cap en alt; vostès són les mans i els cors forts que sempre estan aquí pels més petits quan ells més ho necessiten. Em trec el barret i els hi envio molt d'afecte el dia d'avui.


Comentaris

envia el comentari