IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Una refugiada siriana treu la millor nota de català de la seva classe dos anys després d'arribar a Catalunya

Meera Zaror va haver de fugir de Síria després que esclatés la guerra

La jove va arribar a Espanya després d'abandonar el seu país per la guerra. | Cedida

Meera Zaror, de divuit anys, va arribar a Catalunya el 2014 després de veure's obligada a deixar el seu país natal, Síria, a causa de la guerra i els bombardejos constants. Com ella mateixa explica, la seva joventut ha estat marcada per les bombes i la mort, tant d'amics com familiars. Aleshores, davant del perill imminent, la seva mare va decidir fugir amb els seus fills. Ara, després de tres anys a Catalunya pot presumir de ser l'alumna amb la nota més alta de català de la seva classe, tot i que reconeix que quan va arribar no sabia que es parlaven dos idiomes. «Va ser el meu oncle, que ja vivia a Barcelona, qui em va dir que aquí es parlava tant castellà com català. Jo ja portava tres mesos a Catalunya i ni me n'havia adonat». 

Dos anys després de la seva arribada a Catalunya ja tenia la millor nota de la classe a català. | Cedida

 

Així doncs, la Meera va decidir que intentaria integrar-se tant com pogués i per això va decidir demostrar que ella era més que una persona refugiada. Com explica al 'Huffington Post': «Em vaig tancar una setmana a l'habitació per estudiar. Volia demostrar als meus companys que els sirians som molt més que refugiats». Tant és així que va aconseguir la nota més alta de la classe i, tot i la satisfacció d'aquest gran mèrit, l'adolescent lamenta que mai s'ha sentit part d'Espanya o de Catalunya: «He de dir que no em sento acollida, hi ha molta gent bona que m'ajuda, però només he sortit amb amics dues o tres vegades. Normalment quedo amb una altra noia siriana».

A més, reconeix que quan va arribar per primer cop a Catalunya, vivia a Rubí i aleshores els companys de l'institut no van ser gaire amables amb ella. «El meu inici va estar marcat per l'assetjament escolar i el menyspreu. Vaig tenir moltes dificultats amb la gent». Més tard la família es va mudar a Barcelona i reconeix que allà hi està millor. Tot i això, a la Meera li agradaria tornar al seu país però explica que no ho farà mentre hi hagi al-Assad. «No crec que pugui tornar a viure a Síria mai. La meva generació no arribarà a veure una democràcia al meu país.»

Una altra cosa que lamenta la noia és el poc interès que han demostrat tant els seus companys com coneguts per la realitat que viuen els sirians. «A la majoria de gent de la meva edat no els interessa el que està passant. Les noies de la meva classe només es preocupen per les sabates o els nois», reconeix. Quan va arribar a Catalunya, la Meera estava decidida a denunciar el que passava al seu país i, tot i que encara no parlava ni castellà ni català, es va esforçar a fer una presentació a l'escola amb fotos i vídeos del que havia estat el seu dia a dia fins feia poc. «Quan vaig acabar ningú es va immutar, ni va preguntar res. Em va afectar tant que vaig decidir no tornar a parlar sobre el tema a l'escola.»

Així doncs, la jove només vol centrar-se en els seus estudis, arribar a ser metge i poder ajudar el seu país i la gent en general. A més, no es dona per vençuda en la seva visibilització de la realitat dels refugiats, tot i que confessa que agraeix molt a la seva mare la decisió que va haver de marxar de Síria abans que fos massa tard. «Hem tingut molta sort. Si no haguéssim marxat fa uns anys ara podria ser jo qui estaria atrapada en un d'aquests camps esperant per entrar», confessa.


Comentaris

envia el comentari