El clan més mediàtic de la televisió, el de les Campos, té un passat familiar negre que sempre acaba sortint a la llum. L’any 1984 el pare de les filles de Maria Teresa Campos, José María Borrego, va decidir suïcidar-se sense motiu aparent, un succés que va marcar a les germanes, ja que Carmen Borrego i Terelu encara eren unes adolescents i tenien només 17 i 18 anys.
María Teresa Campos i José María Borrego s'havien casat 20 anys abans, el 1964, i encara que ho van fer molt enamorats, el temps va afeblir la seva relació fins que van acabar separant-se i vivint cadascun en un lloc, Maria Teresa a Madrid amb les seves filles, i José María a Màlaga per motius de treball, separat de les seves filles.
Els motius que el van portar al suïcidi
Terelu Campos va relatar en la seva biografia ‘Frente al espejo’ que tot era normal dies abans que el seu pare decidís suïcidar-se i que no va passar absolutament res que propiciés que prengués una decisió tan dràstica: «No hi havia cap sobresalt en les nostres vides», va assenyalar.
No obstant això, ara hauria sortit a la llum que l'entorn més pròxim de Jose María Borrego tindria una altra versió dels fets, una cosa que llançaria llum a la història de per què va decidir prendre tal decisió. Segons sembla, ell no estava tan bé com aparentava. Se sentia sol perquè les seves filles vivien a Madrid i no les podia veure tant com volia.
Tal com han confirmat diverses persones de l'entorn del pare de Terelu, aquest va intentar diverses vegades, infructuosament, traslladar-se a Madrid per a estar més prop de les seves filles, però finalment no li va ser possible. La solitud s’hauria apoderat d'ell, així com la nostàlgia de no poder veure a les seves filles, una cosa que va poder conduir-lo al seu tràgic final.
Les seves últimes paraules a Terelu
Terelu encara recorda l'últim contacte que va mantenir amb ell, assegurant que ell ja sabia el que anava a fer, perquè ella i Carmen van cridar al seu pare uns dies abans de la seva mort per a convidar-lo a passar uns dies amb elles a Marbella.
«Va donar una resposta que en aquell moment ens va passar lògicament desapercebuda: ‘No, espereu-vos que no em va bé. Estic bastant embolicat’. El següent és el que se sap. La història va ocórrer amb premeditació i traïdoria. I allí es va pegar un tret», va explicar Terelu Campos en el seu llibre autobiogràfic.