Els elevats nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a l'aire «poden» estar associats amb un alt nombre de morts per COVID-19, segons un nou estudi que analitza dades de diversos llocs, entre ells Madrid, realitzat per la Universitat Martí Luter de Halle-Witternberg d’Alemanya.
L'autor principal de la investigació, Yaron Ogen, adverteix que aquest és «només un indici inicial» sobre la correlació entre contaminació, moviment de l'aire i la gravetat dels brots de coronavirus, de manera que s'hauria de fer en altres regions per «posar-se en un context més ampli».
L'estudi, que publica 'Science of the Total Enviroment', combina dades de contaminació atmosfèrica, corrents d'aire i defuncions confirmades relacionades amb la COVID-19 i apunta al fet que les regions amb nivells de contaminació permanentment alts tenen «significativament més morts que altres regions».
El NO2 fa mal al tracte respiratori i des de fa anys que se sap que causa molts tipus de malalties respiratòries i cardiovasculars. «Ja que el nou coronavirus també afecta el tracte respiratori, és raonable assumir que hi podria haver una correlació entre la contaminació de l'aire i el nombre de morts per COVID-19», assenyala en un comunicat Ogen.
The research, published in the journal Science of the Total Environment, combined satellite data on air pollution and air currents with confirmed deaths related to #COVID19
Read more here: https://t.co/3FSIC0AYl0 ???— Edex (@Xpress_edex) April 20, 2020
D’on provenen les dades
L'estudi combina tres tipus de dades, entre elles els nivells de contaminació regional de NO2 mesurats pel satèl·lit Sentinel 5P de l'Agència Espacial Europea (ESA), que monitoritza contínuament la contaminació de l'aire a la terra. L'expert va elaborar amb aquestes dades un panorama mundial de les regions amb quantitats elevades i prolongades de contaminació per diòxid de nitrogen i es va fixar en els valors de gener i febrer d'aquest any, abans que el brot de coronavirus arribés a Europa.
Després va combinar aquestes dades amb altres sobre fluxos verticals d'aire procedents de l'Administració Nacional d'Oceans i Atmosfera dels Estats Units (NOAA). Si l'aire està en moviment, els contaminants prop de terra també estan més disseminats, però si l'aire tendeix a romandre prop de terra, això «també s'aplicarà als contaminants de l'aire, que llavors és més probable que siguin inhalats pels éssers humans en majors quantitats i, per tant, conduir a problemes de salut», afegeix la nota.
Resultats finals i països
Utilitzant aquestes dades, l'investigador va identificar punts calents a tot el món amb alts nivells de contaminació de l'aire i simultàniament amb baixos nivells de moviment d'aire. El següent pas va ser comparar aquestes dades amb les de morts relacionats amb la COVID-19, analitzant de manera específica els d'Espanya, Itàlia, França i Alemanya.
El resultat va ser que «les regions amb un alt nombre de morts tenien també nivells particularment alts de diòxid de nitrogen i una quantitat particularment baixa d'intercanvi vertical d'aire».
Espanya, present en l’estudi
«Quan mirem al nord d'Itàlia, l'àrea al voltant de Madrid i la província Xina de Hubei, per exemple, totes aquestes zones tenen una cosa en comú: estan envoltades de muntanyes. Aquesta característica fa encara més probable que l'aire en aquestes regions sigui estable i els nivells de contaminació majors», va explicar.
L'avantatge de la seva anàlisi, destaca el comunicat, és que es basa en regions individuals i no només compara països. «Encara que podem obtenir el valor mitjà de la contaminació atmosfèrica d'un país, aquesta xifra podria variar enormement d'una regió a una altra i, per tant, no ser un indicador fiable».
El científic «sospita» que la contaminació atmosfèrica persistent en les regions afectades «podria haver provocat un empitjorament general de la salut de les persones que hi viuen, fent-les particularment vulnerables a virus».