A mesura que el nou brot del Covid-19, el conegut com coronavirus, continua distribuint-se a un ritme accelerat, molts es pregunten com es pot detenir aquest procés. Podria el clima primaveral frenar la distribució del virus, similar a les característiques de la temporada de la grip? Podrien les irrupcions d’aire fred, que es preveuen durant les pròximes setmanes, empitjorar-lo encara més?
Ara que tot just que s’acaba d’anunciar oficialment que el Covid-19 és una pandèmia, fins aquest passat 12 de març ja s’han comptabilitzat més de 130.000 infeccions i quasi 5.000 morts arreu del món, on actualment els pitjors números es concentren a l’Iran i a Itàlia.
Podria el clima ser un factor per a la seva propagació?
De moment, és massa d’hora per saber-ho exactament. Els experts diuen que la llum solar i la calor limiten el creixement i la longevitat del virus. De totes maneres, el Covid-19 va començar a finals del 2019 a la Xina, fet que fa que el seu període de distribució (de tan sols 3-4 mesos) sigui massa curt i insuficient, de moment, per confirmar al 100% aquesta evolució del coronavirus vers la calor.
Tot i això, s’han trobat alguns senyals sobre com la malaltia respon al clima variable en diferents continents. L’últim informe de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), suggereix que es necessiten més investigacions per trobar una correlació més significativa entre el Covid-19 i les temperatures altes.
Malgrat això, ja existeixen algunes discussions sobre com les temperatures més altes, l’alta humitat i la llum solar haurien de limitar la propagació del virus:
«La llum del sol reduirà la capacitat del virus per créixer a la meitat. D’aquesta manera la vida mitjana del virus hauria de ser de 2,5 minuts, i a la foscor, d’aproximadament de 13 a 20 minuts. La llum solar és realment bona per matar el coronavirus», assegura el Dr. John Nicholls, professor de patologia de la Universitat de Hong Kong.
«El coronavirus no és molt resistent a la calor, el que significa que el virus es descompon ràpidament quan augmenten les temperatures», comenta Thomas Pietschmann, un viròleg del Centre d’Investigació d’Infeccions Clíniques i Experimentals d’Alemanya.
Existeix alguna evidència de correlació del coronavirus amb el clima?
Algunes anàlisis d’investigacions mostren similituds sobre les àrees on la propagació del virus ha sigut més intensa fins ara en la població, les investigacions han fet una comparació de la distribució del virus en les latituds mitjanes a la Xina (Wuhan), al nord d’Itàlia (Milà) i el nord-est dels Estats Units (Seattle).
Aquestes àrees comparteixen un clima similar durant els mesos hivernals, amb unes temperatures que oscil·len entre els 5-11 ºC i una humitat entre 47-79%. Els investigadors van trobar que en les regions d’aire més càlid i humit (per exemple, més a prop de les regions tropicals), el virus s’havia limitat a les persones que el van portar des de l’exterior, mentre que bàsicament hi ha senyals molt baixes de la seva distribució secundària.
En altres paraules, hi ha un fort senyal que la propagació dins la regió és mínima. Tanmateix, aquest fet s’ha d’agafar amb extrema precaució a causa d’un número molt baix de casos en aquestes regions, i aquestes suposicions poden no ser del tot precises.
Es pot comparar el comportament de la temporada de la grip i el coronavirus?
Les primeres investigacions sobre el Covid-19 introdueixen similituds amb alguns altres estudis sobre com es propaga la grip. Aquests estudis han trobat que les altes temperatures i especialment la humitat més alta disminueixen significativament la propagació del virus. Fins i tot, en humitats molt elevades es deté la propagació.
L’aire més càlid pot retenir més humitat, el que evita que els virus a l’aire viatgin menys del que farien en sec. En condicions humides, les petites gotes líquides, en tossir o esternudar, acumulen més humitat a mesura que són expulsades. Finalment, són massa pesades per mantenir-se a l’aire i cauen a terra.
Tenint en compte aquests casos, es pot observar que la grip es propaga més durant els mesos freds i secs, i desapareix durant els mesos més càlids i humits. Tot i això, els estudis han demostrat que les regions tropicals tenen més casos durant els mesos plujosos, probablement perquè les persones passen més temps en els interiors.
Les primeres comparacions mostren que el Covid-19 té una taxa de mortalitat molt més alta que la grip. Segons l’epidemiòleg de Harvard, Marc Lipsitch, «Covid-19 ara ha sigut documentat a tot el món. Si el virus s’assembla a un virus típic de la grip, pot empitjorar en les regions de l’hemisferi sud a mesura que canvien les estacions».
Llavors, podem treure algunes conclusions per aquesta primavera?
Què podem esperar amb el pròxim clima més càlid d’aquesta primavera o amb una possible irrupció d’aire fred que pot tenir lloc fins al mes de maig? Si bé els experts de salut coincideixen majoritàriament que un clima més càlid podria ser el factor clau per la distribució del virus, el resultat final, sens dubte, depèn en gran manera de la resposta de cada país i de com de robusta sigui la seva infraestructura d’atenció mèdica i de com proactius siguin els ciutadans.
Confiar només amb els patrons climàtics més càlids sense tenir en compte les precaucions de seguretat i altres protocols de salut, comporta un alt risc per al resultat final. Fins i tot, quan el clima s’escalfi a l’hemisferi nord, el Covid-19 encara pot sobreviure durant dies (o setmanes) a temperatures de fins a 25 ºC, segons un estudi alemany publicat al Journal of Hospital Infection.
D’acord amb els últims models meteorològics per als continents d’Amèrica del Nord i Europa, podem veure que en els dos casos es pot esperar que retornin alguns patrons climàtics més freds durant les pròximes setmanes. Fins i tot, amb una possible irrupció d’aire fred intens.