Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Un tècnic munta kits de proves de coronavirus en una fàbrica a Califòrnia el 26 de març de 2020

El que decideix si et poses malalt greu per coronavirus: no importa l'edat ni si estàs sa

Un nou estudi se suma a la lluita per frenar la malaltia

Un tècnic munta kits de proves de coronavirus en una fàbrica a Califòrnia el 26 de març de 2020
Segons els genetistes en les infeccions víriques la genètica «hi té molt a dir» | Catalunya Diari

De la pandèmia  del coronavirus  a ningú se li escapa que la Covid-19  afecta de manera diferent a les persones. Mentre uns pateixen greus símptomes  que acaben amb un ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI), altres ni s'assabenten que estan contagiats  o pateixen símptomes molt lleus. Un comportament que despista els investigadors, que es veuen importants a l'hora d'establir un patró. A hores d'ara només hi ha dos factors en comú: tenir una edat avançada o tenir  patologies prèvies que agreugen els símptomes del coronavirus.

[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]

No obstant això, un nou estudi ha comprovat que el ser jove i estar sa no suposa cap garantia d'evitar el contagi. Molts experts estudien el virus i els genetistes  opinen que la seva tasca també pot ajudar a considerar que la  disposició genètica té molt a veure. Per aquest motiu, han creat 'The Covid-19 Host Genetics Initiative' per saber si els gens fan més vulnerable a un pacient que a un altre.

Dels 127 projectes  que ja s'han dut a terme, 8 són espanyols. El més ambiciós és el dirigit per Ángel Carracedo, investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i Pablo Lapunzina, genetista de l'Institut de Genètica Mèdica i Molecular ( INGEMM) de l'Hospital Universitari La Pau i director científic del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer), que integra una trentena d'hospitals espanyols.

Pau Lapuzina ho té clar: «Quan parlem de gens, un pensa en malalties rares o en càncer, però totes les patologies humanes són el resultant de l'ambient i de la persona, i també en les  infeccions víriques  la genètica té molt a dir». Per una altra banda afegeix que «pot fer que la seva resposta davant d'una infecció sigui diferent i fins i tot evitar que s'infecti».

El comportament que la Covid-19 té sobre diferents pacients obre la porta al fet que «les variants genètiques tenen a veure amb l'augment de riscos o amb la protecció  davant la malaltia». El que explicaria la raó que algunes persones que tenen contacte amb el virus acaben patint una malaltia greu mentre que la majoria té símptomes propis d'una grip o fins i tot de vegades, ni això.

Joves i sense patologies prèvies

Entre els projectes que engloba l'estudi de 'The Covid-19 Host Genetics Initiative' també es troba la iniciativa espanyola centrada en aquells pacients menors de 60 anys i sans  liderat per l'Institut d'Investigacions Biomèdiques  de Barcelona.

Anna Planas, coordinadora d'aquest estudi opina que «en la població normal, hi ha polimorfismes  o variacions genètiques que normalment no comporten cap patologia, però davant d'una  infecció vírica, potser hi ha persones amb una pitjor capacitat de resposta i aquest factor el podem identificar millor si enfoquem l'estudi a persones inicialment sanes».

En la lluita contra la  Covid-19 tots els metges coincideixen que hi ha un nexe d'unió entre tots els pacients infectats i que han acabat per evolucionar negativament. Els primers símptomes podrien assemblar-se a la  grip comuna, però amb el pas el temps aquests símptomes s'agreugen produint una reacció en el sistema immunològic creant una «tempesta de citoquines» per lluitar contra la infecció provocant al seu torn una  inflamació dels òrgans, particularment dels pulmons.

«Volem saber si hi ha algun tipus de predisposició que no sigui evident clínicament, processos inflamatoris que podem detectar en l'ADN buscant marcadors d'expressió gènica a través del que s'anomena la metilació, i identificar possibles associacions genètiques que ens parlin d'una susceptibilitat a desenvolupar una malaltia més severa», explica Marta Alarcón, científica del  Centre de Genòmica i Recerca Oncològica.

Els gens podrien ajudar en la recerca d'una cura

Aquest  estudi genètic  encara roman en una fase inicial ja que falten molts pacients als quals analitzar, però els genetistes aposten que la genètica podria ser una gran aliada per trobar un tractament  eficaç tant per a la reutilització de medicaments  que ja estiguin al mercat com per orientar en la medicació de cada pacient.

El fet que un pacient infectat evolucioni positivament o acabi a l'UCI  és impredictible, però l'estudi genètic podria ajudar a saber com es comportarà el virus  en el seu organisme: «trobaríem un gen clau i sabríem que les persones que tinguessin algunes variants de la mateixa serien més susceptibles de desenvolupar una malaltia més greu».

Tenir una  anàlisi genètica  de la població també ajudaria a saber quines persones són més propensa a patir la malaltia  ajudant a establir protocols d'aïllament destinat als més vulnerables. Una ajuda imprescindible que podria ser revolucionària en relació amb les polítiques epidemiològiques.