Qüestionar la decadència de l'Organització Mundial de la Salut arran la irrupció del coronavirus —importat des de la Xina— està estès en les àrees multidisciplinàries de la societat actual. Tenint en compte, fins i tot, la seva trajectòria trontollada que l'organisme ha tingut reduint a u la quantitat de mons que conformen el nostre planeta, un article que va publicar la BBC ha posat sobre la taula la inutilitat —en algunes qüestions— de la institució de les Nacions Unides. Així mateix, el passat 18 de setembre del 2019, més de tres mesos abans de la detecció del cep del nou coronavirus a Wuhan, el gegant mediàtic britànic es feia ressò del materialitzat vaticini de l'OMS.
Ni la primera, ni l'última
«L'espectre d'una emergència sanitària mundial s'albira perillosament en l'horitzó», avisaven llavors els experts de l'organisme. El document oficial referit en l'article assenyalava que «el món no està preparat» per a «l'amenaça molt real d'una pandèmia fulminant». Els experts van xifrar, a més, que l'epidèmia, la qual van definir en el seu moment de «summament mortífera», provocada per un «patogen respiratori» podria posar fi a la vida d'entre 50 i 80 milions persones, és a dir a la població total espanyola o alemanya en cada cas, per posar un exemple tangible. Paral·lelament, l'OMS va estimar en un 5% la caiguda de l'economia mundial, enfront del 3% anual global que ha previst fa pocs dies el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu últim informe de Perspectives de l'Economia Mundial.
«Una pandèmia mundial d'aquesta escala seria una catàstrofe i desencadenaria caos, inestabilitat i inseguretat generalitzades», advertia la institució. Lluny de les ucronies de Camus i Boccaccio, l'OMS va basar la seva hipòtesi de l'arribada d'un virus en l'epidèmia de grip espanyola —mal anomenada així per ser el focus mediàtic de la premsa a Espanya a causa de la seva neutralitat en el conflicte de la Primera Guerra Mundial—, originada als Estats Units, que va agitar Europa i va provocar entre 50 i 100 milions de morts en tan sols un any. Evidentment, després de l'ansiós procés de globalització i la superpoblació humana, les víctimes mortals que podria provocar una apocalipsi de tal calibre, sense ser percebut, sense vacuna i sense remei, serien moltíssim majors, sobretot sumant que és possible viatjar amb avió d'un extrem del planeta a l'altre en menys de dos dies.
Reconfiguració, globus punxat i poder
Curiosament, si ometem el fenomen del canvi climàtic sobre la premissa que va adoptar l'OMS per a atorgar solidesa al seu alarmant escrit, el que en un moment es va anunciar com una sèrie d'avantatges de l'evolució i del capitalisme com a 'sistema perfecte' —la globalització, el modernisme, etc.— ha resultat ser una rèmora en la lluita contra el virus. No obstant això, l'OMS ja en tenia certesa: sense anar més lluny, al citat report anual indicava que un dels factors que podria empitjorar greument la situació és «la falta de confiança en les institucions, que es veu en molts països, i la circulació d'informació errònia que pot dificultar una comunicació efectiva per a controlar la malaltia».
A més, es lamenta que, «si bé els desenvolupaments científics i tecnològics brinden noves eines que promouen la salut pública, també permeten que els microorganismes causants de malalties siguin dissenyats o recreats en laboratoris»; una afirmació reiterada múltiples vegades pel president dels Estats Units, Donald Trump, qui assenyala a la Xina com a precursora de la guerra biològica amb la fi emmascarada d'enderrocar Nord-amèrica com a potència hegemònica després de la caiguda de la Unió Soviètica.
Finalment, amb l'apotropaic propòsit d'orientar la «Humanitat» sobre la pandèmia, l'Organització Mundial de la Salut va realitzar una exhaustiva revisió sobre l'epidèmia de grip A de 2009 i sobre el brot africà d'Ebola de 2014-2016. D'aquí van sortir diferents recomanacions:
- Que els governs inverteixin recursos a preparar-se davant una possible pandèmia
- Que desenvolupin una sèrie de simulacres
- Que creïn bovines i tractaments innovadors;
- Que redoblin els esforços per a la preparació d'avaluacions de risc econòmic davant una pandèmia;
- Que enforteixin els mecanismes de col·laboració i coordinació internacional.
Davant aquesta situació, resulta evident que, malgrat la suposada validació internacional de la qual en principi gaudiria l'OMS, els diferents Estats-Nació han preferit fer cas omís als seus consells i, probablement, han deixat escapar una oportunitat d'or per a minimitzar l'impacte d'aquesta crisi.