Mor per coronavirus Vittorio Gregotti, dissenyador de l’anella olímpica de Barcelona

És considerat pare de l’arquitectura moderna italiana

Imatge d'arxiu de l'arquitecte Vittorio Gregotti, dissenyador de l’anella olímpica de Barcelona
Mor per coronavirus l'arquitecte Vittorio Gregotti, dissenyador de l’anella olímpica de Barcelona | Catalunya Diari

Vittorio Gregotti, un dels arquitectesitalians més reconeguts i creador de molts dels dissenys dels Jocs Olímpics de Barcelona '92, ha mort amb 92 anys en un hospital del nord de Milà per les complicacions d'una pulmonia després d'haver contret el coronavirus. L’arquitecte va participar en el projecte de l'estadi olímpic de Montjuïc i també en el disseny general de l'Anell Olímpic per als Jocs de l’any 1992, juntament amb els arquitectes Carles Buxade, Joan Margarit, Alfonso Milà i Federico Correa.

Gregotti, sis dècades d’arquitectura

Gregotti estava ingressat a la clínica milanesa San Giuseppe perquè patia una pulmonia, agreujada amb el coronavirus, que afecta especialment la zona nord d'Itàlia, i finalment ha perdut la vida aquest diumenge 15 de març. Després de conèixer aquesta trista notícia, el president de la Triennal milanesa, l'arquitecte Stefano Boeri, ha definit Gregotti com «un mestre de l'arquitectura internacional i un assagista, crític, editorialista, polemista i home d'Estat que va contribuir a la història de la nostra cultura».

Gregotti va néixer a Novara l’any 1927 i va ser un dels grans arquitectes italians, considerat un dels mestres del segle XX amb els seus dissenys marcats per la simplicitat de forma, l'ordre i la precisió. L’any 1952 va llicenciar-se en Arquitectura en el Politècnic de Milà i, en les més de sis dècades d'activitat, va exercir com a docent a les facultats de Venècia, Milà o Palerm, a més a més, Gregotti també va donar lliçons a mig món, des de Buenos Aires a Harvard i Cambridge.

Cal destacar que Gregotti va participar en nombroses exposicions internacionals i va ser el responsable de la secció introductòria de la XIII Triennal de Milà de 1964, que li va atorgar el Gran Premi internacional. L’arquitecte també va ser director de la secció Arts Visuals i Arquitectura de la Biennal veneciana, va ser nomenat «honoris causa» a Praga i Romania i va ser membre honorari de la «American Institute of Architects». Gran part del seu pensament el va bolcar en la prestigiosa revista «Casabella», que va dirigir entre els anys 1982 i 1996, i en diversos diaris italians on col·laborava esporàdicament. En matèria esportiva, a part de participar en el disseny dels Jocs de Barcelona, també el va fer en l'estadi de futbol del Nimes i del Gènova.


Comentaris

envia el comentari